La crisi alimentària

I novament post alimentari... últimament semblo una mestressa de casa... avui he fet donuts de xocolata. Però com sol passar les primeres vegades, ja tinc moltes coses per millorar, sobretot que m'han quedat poc dolços. Val a dir que encara no han passat pel dur però agradable examen dels meus companys de feina, en Víctor i la Mireia (en Víctor per dur i la Mireia per agradable)... en la seva resposta basaré les millores de la recepta.


La raó que m'hagi posat a cuinar reposteria de nou és doble: per un cantó, una recepta que un amable forner va donar l'altre dia a La nit dels Ignorants, i per l'altra, el fòrum ambiental 2009: L'alimentació en crisi (per això parlava d'un post alimentari). Hi vaig assistir ahir, i la veritat és que el vaig trobar molt interessant. En resum, em va servir per decidir-me a informar-me més sobre certs temes, com les polítiques agràries comunitàries, que pel que vaig entendre encara van molt deslligades de les alimentàries i mediambientals, o la sobreexplotació pesquera del planeta, per exemple.

ÍNDIA, UNA MICA A CONTRACORRENT
Una de les idees amb què em vaig quedar va ser una que se m'havia apuntat en alguna altra ocasió. I és que, en la mesura de les seves possibilitats, Índia és un país que sap protegir els seus ciutadans i enforntar-se, si cal, als grans corrents del capitalisme salvatge. Després del que va explicar l'Arcadi Oliveras una vegada, que Índia havia rebaixat la quantitat d'anys d'amortització de les patents farmacèutiques (cosa que els organismes monetaris internacionals ràpidament li van fer canviar), ahir vaig saber que Índia és un dels pocs països on està prohibit especular amb productes alimentaris (una mena d'aberrants borses on s'especula amb el menjar amb complexes paquets d'opcions o obligcions). Segur que tenen molts defectes, però cal reconèixer que hi ha coses que les fan bé, aquesta gent.

ELS BIOCOMBUSTIBLES
Una conferència del Fòrum parlava dels biocombustibles. No em va fer descobrir res de nou, més enllà d'una senzilla conclusió: no hi ha prou terra al planeta per alimentar tothom i, alhora, pretendre que els nostres transports funcionin, encara que sigui només en certa mesura, amb agrocombustibles. De fet, el problema dels agrocombustibles no seria més greu que el dels altres monocultius (cafè, cotó, sucre...) si no fos que ara està començant i té grans previsions de creixement, i en molts casos substitueix plantacions d'aliments. El 6% dels cereals conreats al món es destinen a agrocombustibles (el 2000 era l'1%), i això ha suposat el 0,3% de l'energia consumida al món l'últim any (l'1,8% de tota l'energia destinada al transport). La conclusió, per mi, és clara: no val la pena. I això sense comptar que segons molts experts, el balanç energètic és, en molts casos, negatiu, si es té en compte la destilació de l'etanol i la maquinària feta servir per als grans camps de monocultius.

PESCA
De la xerrada de la pesca em van quedar un parell de coses clares: el peix que hi ha ara a les zones de pesca és només el 10% del que hi hauria d'haver (del que hi havia inicialment) en aquest ecosistema. Durant segles hem sobreexplotat les zones pesqueres i, conclusió evident, no hi ha peix. I més enllà d'això... fins fa res no s'han fet estudis de l'impacte de la pesca en els ecosistemes marins, i s'ha vist com estan del tot alterats per la mà humana. De fet, amb tot el que van explicar, no sé com encara hi ha peixos al mar. Ah, i una altra dada: amb els sistemes de pesca humans, una població de peixos triga 15 anys a reduir-se al 20%, cosa que s'ha fet sistemàticament i, el que és més greu, es continua fent. Amb raó va sortir un estudi que deia que l'any 2048 col·lapsaria l'estoc marí, o el que és el mateix, jo deixaré de sentir-me malament per no menjar peix, ja que ningú no en menjarà, perquè senzillament, no n'hi haurà.

SOBIRANIA ALIMENTÀRIA
Finalment, una xerrada molt interessant que enlloc de parlar de la sobirania alimentària va parlar de tots els actors (bàsicament oligarquies, multinacionals i organismes internacionals) que provoquen que els camperols que treballen la terra siguin les persones més desnutrides del planeta en un 70%, ja que enlloc de plantar patates, han de plantar cotó.

Descobertes curioses:

1) quan mengem una caloria animal, hem de sumar-li entre 4 i 16 calories vegetals que l'animal en qüestió ha menjat. No és exagerat, doncs, dir, que la dieta exageradament càrnica que tenim té més petjada ecològica de la que haríem de tenir. El 75% del blat de moro conreat al món es destina a l'alimentació animal, i el 90% de la soja, igual.

2) Coca-cola acumula diverses denúncies a diferents indrets del món per assecar pous locals per fer la seva beguda. I és que per cada litre de coca cola es necessiten entre 5 i 8 litres d'aigua. Quina sort que no m'agrada!

Enllaços per qui li pugui interessar:

No et mengis el món
Xarxa de consum solidari
Vía Campesina
Decreixement