Aquest 2009 no comença gens bé a la Franja de Gaza. Quan un poble es pensa que té, de manera natural, o divina, més drets que els altres, fàcilment pot pensar que, com que té raó, les vides dels altres valen menys que les dels seus, i que, per tant, qualsevol cosa que faci per aconseguir un objectiu, per ells, legítim, està justificada. Davant d'aquest conflicte sovint em pregunten, aleshores tot es redueix al nombre de morts? doncs no ho sé, però en tot cas, una escala de 10 a 1 és prou gràfica com per veure que la desproporció és exagerada. Si un adult pega a un nen, tothom hi està en contra, si ETA mata a civils tothom hi està en contra, si un home pega la seva dona, tothom hi està en contra, però si els israelians es carreguen desenes de nens i nenes cada setmana, s'entén com una resposta militar d'un país civilitzat? doncs jo dec ser molt burra, perquè no ho entenc. I la resposta "és un conflicte molt complexe" la puc subscriure, però continuo pensant el mateix. M'és igual que tot sigui una provocació de Hammàs, que hi hagi eleccions Israelianes o que els jueus hagin estat un poble maltractat al llarg de la història. M'és igual. Aquests nens i nenes no en tenen cap culpa. A ells, els poso aquestes cançons, perquè si al món, la gent s'estimés més, no passarien aquestes coses. Perquè els catalans tampoc tenim estat, i també ens ha maltractat la història, i no anem matant espanyols, i menys civils, i menys nens i nenes. Que com diria aquell... " és que és es colmo!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada