dijous, 18 de juny de 2009

Fent amics


Feia molts dies que no escrivia cap post, i no pas per falta de motius, sinó més aviat per falta de temps, però bé, això és el de menys. La qüestió és que si algun dia us falta un motiu per un post, només cal que us dirigiu a l'estació de RENFE més propera, o que consulteu l'últim comunicat de la Conferencia Episcopal. Ja sé que són arguments típics, però tan típics com inesgotables.

Dilluns havia d'anar a l'estació de Sants a demanar el bitllet de grup per a l'excursió de cap de setmana que farem aquest dissabte i diumenge amb els esquirols del centre, al Bassegoda i Sant Aniol. Ja ho he fet altres vegades i conec la mecànica: vas a una estació important de Barcelona, demanes el full de la petició, l'omples amb les dades del tren i el número de nens, i a finals de setmana ho vas a recollir (en principi et truquen al mòbil quan ho tenen a punt). Total, que nosaltres ja teníem el tren escollit però com sempre vaig demanar a la noia que em confirmés que aquest tren passa en dissabte. La col·lega va i em diu que aquest tren no existeix. Li vaig dir si ho podia mirar millor perquè jo l'havia consultat un parell de vegades al web, i em va assegurar que enlloc no hi havia constància del tren en qüestió. Li vaig dir si em podia deixar un horari i és clar, ella no en tenia, i em va dir que anés a un bonic estand d'informació, on, per cert, no hi havia ningú atenent al personal i vaig haver de pispar un horari que em convenia. Efectivament el tren existia i passava just a l'hora que jo li havia dit a la noia. Vaig subratllar amb el meu bolígraf el tren que m'interessava, i li vaig anar a ensenyar. La nostra amiga va acabar per repetir que a ella no li constava però que si era a l'horari, posés el tren a la petició. Quan ho estava omplint, una amiga seva va arribar a dir-li que anaven a fer un cafè i ella ni corta ni perezosa em va deixar allà omplint la sol·licitud. Quan jo ja havia acabat i en veure que no tornava (i havent escoltat la conversa del cafè) vaig optar per fer una altra cua per arribar a un altre bonic treballador de la RENFE que em pogués acceptar el paperet. Vaig demanar-li al nou noi quants havíem de ser perquè fos vàlid el bitllet de grup i em va dir que no ho sabia. La gent de RENFE té una particularitat. En qualsevol empresa d'atenció al públic, si algú no sap una informació la consulta, la pregunta... però aquí no, per què? total, que em va dir que posés quants seríem i que ja m'ho diria. I per acabar, la cirereta final. Vaig comentar-li "no hi haurà cap problema perquè estigui abans de divendres, oi?" i el noi em diu "això no t'ho puc garantir, depèn de quanta gent demani un bitllet de grup d'aquí al cap de setmana". Jo, flipant de nou, li vaig dir que al paper que havia omplert, en lletra petita advertia d'entregar el paper amb, com a mínim, 48 hores d'antelació al viatge, i que jo li estava donant 5 dies abans. I em va dir que era igual, que no m'ho podia assegurar. Li vaig dir que suposava que em trucarien quan estigués el bitllet, i em va dir, literalment: "pot ser, però ves passant de tant en tant, per si de cas". Que vagi passant ell, tu, que tanta incompetència junta de la gent de RENFE fa posar nerviós a un que no en tingui cap ganes!!! Això només ho resoldrem anant a peu... I el tema de la Conferencia Episcopal, ja el tocaré un altre dia, perquè hi perdria la salut, i tampoc no cal.

Cap comentari: