Xocolata desfeta amb melindros pel malaltó

Avui ha estat festiu a Alemanya, celebràvem la reunificació. Alhora ha estat, segurament, un dels darrers dies de bon temps, ja que la cosa s'acaba i el llarg hivern s'acosta... tot i que aquest any ens està donant uns dies més de propina de bon temps... espero que després no se'ls cobri amb un fred més allargassat del compte.... 

Però l'Arnau ha agafat febre i no hem pogut sortir a gaudir de l'excursió que teníem preparada... se sentia tan malament, el pobre, i a sobre s'ha trobat una mica xafadot tot el dia, que he decidit fer un berenar xulo per animar-lo...

Mentre ell s'escoltava el discurs del Jonqueres al Congrés d'ERC d'aquest cap de setmana (jo l'he pescat perquè amb el míting tan cridaner que va fer... ) m'he tancat a la cuina a fer xocolata desfeta. Llàstima que en aquest país molta heisse schokolade però de xocolata desfeta res, per això no venen d'aquells polvos màgics que el meu pare preparava cada diumenge de bon dematí, que et llevaves amb una gana, perquè tota la casa feia olor de xocolata... mmmm! Total, que he hagut de recórrer a la recepta tradicional, que us poso per si un dia us trobeu en aquesta situació. Per sort, jo tenia tots els ingredients, però reconec que no és fàcil... d'alguna cosa ha de servir estar tot el dia fent pastissets ;)

El segon problema de la tarda ha estat que com que avui és l'últim dia d'un pont de tres dies, ni avui ni ahir no hem pogut anar a comprar i al migdia ja anàvem escassos de pa. Quin sentit té fer xocolata desfeta si no tenim res per a sucar-hi? però com que ja estava enfrescada en l'empresa, he pensat que no venia d'aquí i m'he decidit a fer melindros. No n'havia fet mai, però la veritat és que al final el resultat ha estat esplèndid i força fàcil, gràcies al que he trobat per internet. Aquí us deixo les receptes de tot plegat.

Xocolata desfeta a la manera tradicional


Ingredients:


- 100 gr de cacau en pols (comerç just, ja sabeu)
- 200 gr de sucre
- 8 gr de fècula de blat de moro 
- 1/2 litre de llet


Procediment:


Abans que res piquem el sucre per fer-ne sucre glaç, que es barrejarà millor amb la resta d'ingredients.

Ara barregem els ingredients secs: cacau, sucre i fècula, ben remenats. Afegim una quarta part de la llet, o sigui més o menys mig got. Ho barregem bé perquè quedi una massa ben espessa.

Posem la resta de la llet al foc, a bullir, però vigilant que no s'enganxi al cul del pot. Quan bulli hi tirem la massa de xocolata i l'anem barrejant amb la llet bullint de manera que vagi fent una massa uniforme. Quan torni a arrencar el bull ho afluixem, però ja va bé que es vagi coent una mica. Aquí podem afegir una mica més de llet si veiem que queda massa espès, però vaja, això ja és al gust de cadascú. Amb aquesta recepta queda força gust de cacau, si us agrada més dolç, només és qüestió de posar-hi més sucre.

Melindros per sucar a la xocolata


Ingredients:

- 2 ous
- 70 gr de sucre
- 60 gr de farina
- 20 gr de sucre


Procediment:

Separem els rovells de les clares, i batem els rovells amb 50 gr de sucre. Si pot ser amb la batedora mescladora, millor, perquè la idea és que quedi més aviat blanquinós (el màxim possible). Ens ho facilitarà el fet de fer-ho al bany maria. Al menys jo ho he fet i ha anat bé. Un cop barrejat, hi afegim la farina.

Ara podem posar ja el forn a preescalfar a 190º.

D'altra banda, muntem les clares a punt de neu i en acabat hi afegim el sucre que ens quedava i ho tornem a muntar una mica més.

Ho barregem tot mirant que no es desmuntin les clares, i per anar bé ho posem tot en una mànega de pastisser (em temo que això no és imprescindible).

La qüestió és empaperar la safata del forn amb paper i directament posar-hi la massa amb formes de melindro. La cosa no creixerà per tant, hem de posar directament la forma de melindro que tots coneixem. No ho feu massa prim perquè si no, queda sec, i el melindro ha de quedar esponjós de dintre.

Batem els 20 gr de sucre que teníem a banda per fer-ne sucre glaç, i l'espolsem per damunt dels melindros. La primera vegada, la massa absorbirà part del sucre, per tant, millor fer-hi una segona passada. Ara ja ho podem enfornar, uns 10 minuts i llestos. En el meu cas he vist que em quedaven més torrats de sota que de sobre, per tant, quan faltaven un parell de minuts he pujat la safata un nivell. 



En tot cas, després d'aquest berenar, l'Arnau diu que es troba molt millor!