Ahir vaig tenir la sort d'assistir a l'homenatge que van fer a Xesco Boix al Tradicionàrius de Gràcia. Sabia que m'agradaria, però mai no vaig pensar que m'ho pogués passar tan bé i em pogués donar una injecció de felicitat tan gran. I és que la sala va quedar més que petita, i només hi faltava el foc de camp per acabar de fer ambient. Una barreja generacional molt interessant, ens vam fer un fart de cantar durant més de dues hores cançons d'abans i de sempre, cançons que no recordo quan vaig aprendre perquè segurament les vaig aprendre abans de tenir memòria... i que associo inevitablement a els meus pares cantant abans d'anar a dormir, als casets del cotxe de les excursions familiars, a les cançons que s'inventava la Marta quan només tenia 2 o 3 anys, a les tardes de guitarres a les colònies de La Ruca, a les eucaristies de la parròquia de Torxa...
i també em fan pensar en que algunes d'aquestes melodies ja les saben els nens i nenes del centre...
En tot cas, quedi fet també el meu petit homenatge a en Xesco Boix i a tota aquella gent que creu en la música com una eina educativa per ajudar a créixer els més petits, i els no tan petits.
I per qui s'hagi quedat amb ganes de més, no està gens malament aquest web dedicat a en Xesco i que té, entre d'altres coses, una agenda per seguir les pistes de més homenatges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada