divendres, 3 d’abril de 2009

Sant Sebastia de Buseu (sense accent)

La primera vegada que vaig sentir parlar algú de Sant Sebastia va ser al meu pare. Suposo en una conversa sobre Taús i els voltants... però la font familiar oficial per parlar de Sant Sebastia és el meu padrí Josep, que havia passat els estius a Baén, i més o menys coneix la zona. Tots dos em van dir que efectivament, Sant Sebastia no accentuava (fonèticament) la "a", sinó la "i", tot i que cap dels dos no me'n va saber donar una explicació. El segon que em va corroborar la "i" tònica de Sant Sebastia va ser en Ramon Queralt, de les Borges, que coneix el terme per un pastor que va anar a parar a les Garrigues, i des de sempre ha explicat que ell és, originàriament, de Sant Sebastia, que no Sant Sebastià.

Sense accent, al menys, oralment
De fet, amb un parell de consultes ràpides, veig que alguna cosa hi ha. A viquipèdia, cosa estranya, no en diu res, i accentua a "a", però a l'Enciclopèdia Catalana ja se'n fa esment, i malgrat accentuar el nom del poble (deu ser la forma oficial), en parlar del Coll de Sant Sebastia, no l'accentua. A més, diu que "l'església és dedicada a Sant Sebastià (amb una insòlita mutació de l'accent)". En aquesta altra pàgina dedicada al Baix Pallars, diu "És notable, per insòlita, la dislocació de l'accent que ha sofert el nom de Sebastià".

És un tema que sempre m'ha despertat curiositat, amb aquesta mania meva pels noms dels llocs i de les coses. No cal dir que la informació a internet del perquè de la "i" tònica brilla per la seva absència, però no m'estranya tractant-se, com tot indica, d'un poble deshabitat, i constituint només un dels 28 nuclis de l'actual municipi del Baix Pallars, capitalitzat per Gerri de la Sal. En definitiva, un lloc on ja no hi queda ningú i, per tant, no és estrany que NINGÚ no es pregunti per l'origen del misteriós nom.

Les possibles teories
Fins ara no he fet massa consultes en llibres, tot i que estic decidida a fer-ho, però sí que he pogut parlar amb un parell de persones, que m'han exposat la seva pròpia teoria davant d'una qüestió que, això sí, abans que jo no els en parlés, desconeixien. El primer va ser l'Albert Turull, especialista en formació de topònims, i de la Segarra, un lloc no tan allunyat del Pallars com Barcelona. Ell em va explicar que hi ha topònims que varien, amb el temps, la posició de l'accent. Em va parlar del cas de Bellvehi, en els casos de "la pobleta de Bellvehi", a la Vall Fosca, i de Bellvei del Penedès. Casualment, dos llocs amb els quals també hi he tingut relació, encara que "de rasquis". A la Pobleta de Bellvehí, a la Vall Fosca, hi vam ser de campaments amb els esquirols fa uns tres anys, i pel que fa a la versió penedesa, conec el topònim arran d'un company de l'institut, que era de Vilanova, però passava els estius a Bellvei. Bé, anant al tema, hi ha moltes preguntes sobre aquests dos topònims... originàriament eren idèntics? per què l'un es pronuncia "Bell veí" i l'altre, directament "bellvei", fent diftong la "e" i la "i"?, tenen el mateix origen, les dues paraules? En tot cas, ara es pronuncien diferent i han evolucionat cap a transcripcions diferents. Que on vull anar a parar? doncs que l'Albert Turull em va posar aquest exemple per dir-me que a vegades, amb el pas del temps, els topònims muten per raons que desconeixem. Això voldria dir que Sant Sebastia era originalment Sant Sebastià i, per alguna raó, va derivar a Sant Sebastia. I això, l'únic que fa, és traslladar una mica la pregunta, que en aquest cas seria... per què aquest canvi? per què això no ha passat amb els altres Sant Sebastià de Catalunya...?
Bé, anem per la segona teoria, la de l'Espinàs, a qui, ni corta ni perezosa, li vaig preguntar ahir després de l'enrtevista al programa. La seva teoria em va sorprendre. Em va dir, que li semblava que això no podia tenir per origen "Sant Sebastià", sinó més aviat alguna cosa com "Sa Bastida". No em va semblar tan descabellat, perquè... no podria ser que amb una pressumpta cristianització dels topònims, un bon dia, decidissin aprofitar "sa bastida" i fer-ne "Sant Sebastià"? en tot cas, l'explicació em va fer venir moltes ganes de fer més investigacions sobre aquest tema. Que continua semblant-me tan misteriós com el primer dia. I el que més em sorprèn és que a la resta de la gent no els desperti la curiositat... és clar que potser els meus interessos no són gaire compartits pel comú dels mortals... ja que ahir, en comentar el tema amb uns amics, quan vaig anomenar Gerri de la Sal, un em va preguntar qui era aquest actor, i l'altra, si era un còctel que hagués tastat recentment. Seguirem investigant...

1 comentari:

Siento ha dit...

Són ben divertits estos canvis fonètics...

No sé si ja t'ho he comentat alguna vegada, però a la Vila Joiosa diuen "Jamue" en lloc de "Jaume", "Semion" en lloc de "Simeon" i "agüia" en lloc d'"aigua"... I no sé quins són els motius d'estos canvis!

Salut!