La militància i els mòbils en català

N'estic una mica tipa de militar. La primera vegada que vaig entendre això de "militar" va ser en una conferència del Martxelo Otamendi. Era després del tancament de l'Egunkaria i explicava que els redactors del diari en part "treballaven" i en part "militaven" per la llengua basca, ja que els sous que cobraven no es corresponien a la seva feina, i sovint s'havien de pagar els viatges quan anaven a cobrir esdeveniments.

Aquí, a Catalunya, militem molt. Quantes vegades creuem la ciutat per anar a veure una pel•lícula en català, quantes vegades escollim un restaurant en part perquè la carta és en català, quantes vegades al súper escollim una marca que etiqueta en la nostra llengua, per premiar aquest "mèrit". Quantes vegades escollim un diari en català en detriment d'una informació menys àmplia, perquè volem llegir en la nostra llengua, quantes vegades paguem més o ens esperem dies o mesos per veure la traducció al català d'un llibre estranger, en lloc de quedar-nos la versió castellana, quantes vegades hem de clicar “definir idioma” quan escrivim amb l’ordinador, o quantes vegades hem de posar “pegats” als programes per fer-los servir en la nostra llengua. Quantes vegades ens quedem amb una agenda més lletja o un calendari més car perquè no hi ha tanta oferta... Quants Sant Jordis hauríem triat un altre llibre si hi fos en català! Evidentment, sempre és més fàcil viure en castellà, cal donar menys explicacions i surt més barat. Sobretot, no demana sacrificis. Ser militant només té un avantatge: quan truquen els operadors de les companyies de telèfon mòbil amb "suculentes" ofertes. Ara no cal fer-se el suec, amb “fer-se” el català n'hi ha prou, de seguida ens acaben prenent per rucs i donant la comunicació per inútil.

Però per mi, el tema estrella de la militància és el dels mòbils. Abans de parlar de la llengua, però, només vull apuntar que el mateix assumpte dels aparells mòbils em posa, ja en ell mateix, una mica nerviosa. Cada vegada duren menys. I a sobre, tinc la mala consciència que cada mòbil nou que comprem alimenta la guerra pels recursos naturals que viuen al Congo per l'extracció del coltan. Però això sí que són figues d’un altre paner, i mereix un post a banda, que no descarto de fer algun dia. I a sobre, el tema de la llengua.

Fa un any i mig em vaig passar a contracte amb la meva mateixa companyia perquè el mòbil se m'havia espatllat i amb un contracte me n'oferien un de nou sense pagar res. Em vaig anar a informar a la botiga de torn i, ingènua de mi, quan em van preguntar quin mòbil voldria, els vaig dir que m'era igual, però que voldria que fos en català. Si jo hagués estat dependenta i m'haguessin demanat un mòbil que fes un massatge als peus no hagués fet una cara més estranya. Total, que la noia em va dir que no sabia si en tenia, de mòbils en català. Al final no vaig comprar res i al cap d'uns dies vaig passar per una altra botiga de la mateixa companyia que semblava més gran. Allà, davant la mateixa pregunta, la noia em va dir que no sabia quins mòbils eren en català i quins no. I aquesta era la seva última resposta. I tan ampla. Fins aquell moment m'havia fet certa gràcia la incompetència de tot aquell personal, però aleshores vaig començar a estar una mica cansada de la militància, cansada i indignada. Li vaig repetir que jo volia un mòbil en català (i la noia ja em mirava com el nen que vol un sugus blau i només n'hi ha de groc, verd i vermell). Aleshores, com que ningú no movia peça, va dir, "ui, doncs per mirar-ho hi haurem de posar una targeta" i va anar a buscar una targeta. No m'ho podia creure, pensava anar mirant mòbil per mòbil tots els models que tenia? fins i tot li vaig suggerir que fessin un llistat per a propers clients, quan tingués la solució. Com que la cosa tenia pinta de durar hores, ja havia fet el "cupo" de militància del dia i li vaig dir a la dependenta que ja m'ho miraria pel meu compte i, si de cas, ja tornaria. En aquell moment encara no existia la pàgina de la generalitat per saber quins mòbils són en català i quins no (elteumobil.cat) però sí una pàgina a viquipèdia (més militants, no estic sola en tot això, uf!). Total, que el meu tercer intent va ser sabent ja quins mòbils eren en català i quins no. Vaig provar una altra botiga, perquè, sincerament no tenia cap intenció de donar el més mínim negoci a aquella colla d'incompetents amb qui havia tingut el disgust de parlar. Cal dir, però, que el tema de la incompetència és molt democràtic a can Orange. En tornar a dir que volia un mòbil en català em van dir que de la marca que jo volia no hi havia mòbils en català (mentida!), jo els en vaig assenyalar un i em van dir que només era en castellà i anglès (mentida!) i quan, després de molt insistir va mirar-ho (i efectivament era en català), va dir que devia ser un cas molt especial (mentida, mentida, mentida!!) vaig estar a punt de donar-li la llista de viquipèdia, però vaig pensar que no em pagarien per això, i la militància i l'estupidesa a vegades s'acosten soles, però no cal ajudar-les! Finalment, amb molta militància, tenia el meu aparell. Amb tan mala sort que al cap d’un any ja se m’havia espatllat (fent un barranc, sembla que el pot estanc no era tan estanc). No me’n podien donar un altre sense pagar perquè feia massa poc temps de tota l’aventura, i no tenia cap intenció de pagar. Així que vaig decidir reutilitzar-ne un d’un amic que havia donat per vell. És el que tinc ara. En castellà (és el que té reutilizar, que no pots ni militar).

Ha arribat el moment en què podria accedir a un altre mòbil gratuït per punts acumulats. La veritat és que la perspectiva de tornar a passar per aquell periple no em convenç, així que he mirat la pàgina de la Generalitat en què apareixen els mòbils en català. Creuant les dades amb els telèfons que em proposa la companyia, l’oferta es redueix de 27 a 4. A 4!!! No sóc de ciències, però això és una setena part dels que hi ha en castellà, oi??? Quan torni a sentir els de ciutadans i companyia dient les bajanades que deixen anar, m’hauré de moderar per no fer-los una cara nova! I pensar que el govern ha “negociat” amb totes aquestes companyies i els ha untat fins al barret perquè ofereixin mòbils en català... però això què és? És una vergonya. N’estic tipa de militar. No em canvio de mòbil. Almenys de moment, fins que no em passi l’emprenyada, i tingui ganes de tornar-hi. De moment, m’apunto un gest pel Congo, que alguna cosa bona ha de tenir tot plegat. I demà, ja en parlarem.