dissabte, 20 de febrer de 2010

Berlin ens agrada!



Fa fred, no ens enganyem. Però Berlin és molt més que aquest pam de neu acumulat a les boreres i a les places. Tinc la sensació que encara no hem vist pràcticament res del que ens espera en aquesta ciutat, i cada nova descoberta és una sorpresa. M'agrada.

La primera setmana la vam passar a l'hostal Bax Pax de Kreuzberg. L'alberg té com a tret positiu que és una rambla de passavolants estrangers amb qui pots tenir algunes converses sobre el lloc d'origen o algun bar digne de ser visitat. La llàstima és que la gent acaba marxant i no es poden fer gaires amics. I també, és clar, que no es pot tenir un mínim espai propi de privacitat. Però bé, això els primers dies tampoc no és gaire rellevant. Sigui com sigui, un alberg recomanable.


Des de dilluns passat, però, ja tenim habitació pròpia. En un altre barri: Neuköln. Que diferent! Kreuzberg (la zona de l'alberg, al menys) és un aparador de bars, petits restaurants on menjar per molt pocs diners, vida nocturna i fins i tot una mica de brutícia. Un lloc que el primer dia que hi arribes sembla degradat, tot i que després t'hi acostumes i acabes veient que la mateixa personalitat de la ciutat combina degradació i modernitat amb un equilibri, com a mínim, interessant. Neuköln és un barri molt diferent: ple de botigues i de gent, treballadors que pugen i baixen del metro i dels autobusos, grans centres comercials, aparadors amb ofertes i rebaixes il·luminades, i fins i tot petites mercats com el de la zona de Hermanplatz.

Així, ja podem dir que tenim més o menys controlats aquests dos barris que per sort, estan a tocar. Ja ens movem amb el metro amb relativa comoditat, i m'agradaria pensar que cada dia rellisquem menys amb el gel que hi ha per terra. Aquesta qüestió de la neu i el gel donaria per un post sencer, però em limitaré a dir que encara no sé si prefereixo la neu tova (tipus pista d'esquí) que no deixa avançar amb massa rapidesa, el gel que t'envia a terra d'una revolada, o l'aiguabarreig que s'està fent aquests dies que comença a desglaçar. No tinc cap dubte que és un debat típic de sobretaula als dinars familiars berlinesos.


Una altra cosa de la qual estic contenta és que ja m'he adaptat al currywurst. Jo venia a Alemanya amb alguns problemes: no m'agrada la cervesa i no m'agradava el frankfurt. Doncs aquest segon ja està superat. De fet, la salsitxeta en qüestió no té massa gust de res, i la idea del currywurst de summergir-la en ketxup em recorda el que vaig fer als únics campaments que em vaig haver d'empassar un frankfurt: enfonsar-lo en un plat fondo de tomàquet solís. Tema resolt, doncs.

Altres coses xules que ja hem visitat: la biblioteca de l'Institut Cervantes (un recurs a tenir en compte), les vistes dels autobusos de dos pisos (ideals per visitar la ciutat els dies de fred), un parell de bars de Kreuzberg amb molt d'encant (Madame Claude i das Hotel), el Museu dels Jueus, el Mercat Turk, el Sony Center,el restaurant Il Casolari o el mercat de Winterfeldtplatz dels dissabtes. Se'n sentirà a parlar. Segur.



Pel que fa a la gent, Déu n'hi dó amb els amics que hem fet... La casualitat més gran que ens ha passat fins ara és que feia tres dies que érem a Berlin quan vam saber que l'Enric, un amic del curs d'alemany de Barcelona era també a la ciutat amb la mateixa intenció que nosaltres, quedar-s'hi a viure una temporada. Així, l'Arnau, l'Enric i jo hem estat un trio força inseparable aquests dies. L'Enric també es vol apuntar a una acadèmia per aprendre alemany com jo, així que hem estat fent algunes investigacions aquests dies i jo ja m'hi apuntaré quan tornem a mitjans de març. Una altra coneixença clau ha estat la Sam. Ella és catalana i viu a Berlin, i ens ha presentat els seus amics i ens ha ensenyat els locals que més li agraden. La veritat és que és d'agrair que t'acullin així en un lloc nou, i la Sam, en això, ha estat la millor. En un altre registre una altra coneixença ha estat el Michael. És el nostre actual company de pis, artista i berlinès d'adopció. Ell ens ha presentat gent del món de la faràndula i ens ha explicat la història recent de Berlín en pròpia pell, a banda que ha compartit amb nosaltres casa seva, i això sempre s'agraeix. Finalment no estaria de més destacar un altre personatge que ha tingut un paperet en aquesta nostra arribada. Es diu Maciej, té uns 4 anys i va ser l'habitant més jove de l'alberg mentre hi érem. Preciós, l'alegria de l'habitació però un trapella que déu n'hi dó... el recordarem amb un somriure! L'Arnau també està molt content amb els seus nous companys de feina. Dinen amb 20 minuts però per la resta són molt trempats i ens han ajudat força fins ara.


I per acabar, la millor notícia. Ja tenim pis. Si res no es torça, demà al migdia anem a signar el contracte. Cal dir que bona part dels pisos d'aquí (pel que hem pogut veure) són molt acollidors i amplis, a més de barats, i això fa que la recerca sigui molt agraïda. Res a veure amb Barcelona en cap dels sentits possibles. Doncs això, que el nostre futur pis és a l'oest de Kreuzberg, una zona plena de promeses: de terrasses a l'estiu, de parcs a l'estiu... per ara, un lloc amb un mercat força a prop i una biblioteca que té molt bona pinta. Esperem que ens el poguem fer una mica nostre amb la decoració, tot i que tal i com el vam veure ja ens va agradar molt. Tot és gran, les habitacions, el quarto de bany, i també la cuina menjador. Un solet de pis, vaja.

Déu n'hi dó per als primers quinze dies, no?

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Una forta abraçada de tots els Esquirols!!!!!!!

Jordi ha dit...

Desitjo que us vagi tot el més bé que es pugui. Ja sabeu després del fred, doncs la primavera i la vida que torna a tenir llum, escalfor... Una abraçada i amunt i crits.
Jordi