Es poden fer moltes lectures del dia d'ahir. A mi m'agrada fer-la positiva. Va ser una festa de la participació, en què més de 1200 persones de Llinars van optar per sortir de casa i decidir què els agradaria pel futur del nostre país. Sorpreses? moltes. Les bones, un grapat de gent que no havia vist mai pel poble, molts d'ells que s'expressen gairebé sempre en castellà, que van venir a votar. I ho feien amb il·lusió, contents, sentint que feien alguna cosa important. I també la gent gran. A banda de persones conegudes, que em va fer il·lusió que haguessin entès la seriositat de la nostra proposta, feien posar la pell de gallina avis i àvies, alguns impossibilitats, que feien un esforç de veritat per venir a votar. Es van sentir comentaris com ara "feia temps que esperàvem aquest dia" o "a veure quan ens deixen fer-ne una de veritat". Gent que té ganes d'expressar la seva opinió, de dir el que pensa, de portar la democràcia fins a la seva màxima expressió. Alguna nota negativa, com la poca participació dels joves o el poc ressò dels mitjans més massius, però un ambient davant del col·legi electoral que no va parar en cap moment del dia.
Hi ha una lectura potser massa simple, però per mi, no tant desencaminada: s'ha consultat a tots els ciutadans de Llinars, tots aquells que han volgut s'han expressat lliurement. I dels que ho han fet - més de 1200-, més del 90% ha dit que vol que Catalunya sigui independent. I qui cregui que això no és representatiu, doncs que hagués vingut a votar, perquè si un pregunta i l'altre no vol respondre, no serà mai culpa del que ha preguntat, oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada