dilluns, 28 de juny de 2010

Festes d'estiu!

Això és un no parar, com que el temps és tan bo, les festes surten com bolets, i els caps de setmana tenim massa oferta, la veritat. L'altre dia era el dia del pare i el Carlos va fer una barbacoa a casa seva, per celebrar que amb la petita Juliana ja té una feina més a la vida. Va estar molt bé perquè hi havia molts amics seus, i vam conèixer molta gent. Els mexicans tenen una capacitat per menjar carn increïble... li diuen "asado" i es jalen uns bistecots, gruixuts, i amb greix i tot, que fa cosa de veure! allà a la barbacoa, no sé quants quilos de carn vam coure, però no en va sobrar gens, jo me'n feia creus!




I la setmana passada, que per cert va començar aquesta onada de calor que estem patint (arribem a 35-37 graus, això és força dur), va ser la festa del carrer principal del nostre barri, a tocar de casa: Bergmann Strasse. Era una mica com la festa major del carrer Rutlla, però a la berlinesa. És a dir, amb música, molt de menjar, i molt de beure. El carrer no és massa llarg, però tot i això hi havia tres escenaris amb música contínuament a partir del migdia. Aquí també van algunes fotografies:



També la setmana passada, l'Anna, la noia del vestit de topos, ens va convidar a sopar a casa a seva per celebrar que la setmana que ve es casa, aquí a Berlin. La veritat és que me'n vaig adonant que a aquesta ciutat tothom té un nivell musical molt alt! Al sopar, un amic xilè es va posar a tocar la guitarra i a cantar, i el colombià l'acompanyava improvisant amb una flauteta. Però és que després l'Anna, que és cantant d'òpera professional, ens va cantar una àrea i la veritat és que feia una impressió...

El sopar va coincidir amb el cap de setmana de Sant Joan i vaig voler provar de fer la meva primera coca. La veritat és que no va quedar tan bona com bonica, però la foto val la pena! I malgrat que la crema era sosseta i la pasta una mica massa densa, la tenir molt d'èxit al sopar. També hi vaig portar alguns donuts que havia fet amb la massa que m'havia sobrat i entre una cosa i l'altra vaig quedar com una autèntica pastissera!! Per compensar tanta dolçor, l'endemà vaig fer un guacamole, que en aquesta ocasió sí que he de dir que em va quedar molt bé, de tant de pressa que ens el vam menjar no vaig tenir temps de fer cap foto!!


Fins aquí la crònica amb apartat culinari inclòs. El proper post el dedicaré a l'excursió que vam fer ahir no gaire lluny d'aquí però que va valer molt la pena. A veure quan descarrego les fotografies!




Cap comentari: