L'estiu va arribant a Berlín!!!

És un cirerer! l'arbre que fa mesos que veiem evolucionar mentre pugem els quatre pisos de l'escala ens ha sorprès aquesta setmana amb unes precioses cireres!!! llàstima que és tan gran que encara no he trobat cap lloc des d'on es puguin agafar! Ja em vaig posar molt contenta el dia que vaig veure el cirerer florit (tot i que encara no sabia que era un cirerer) i ara amb les cireres... per fi ha arribat un estiu normal!!

Després d'uns dies a Barcelona per al casament de la Jèssica i el Santi (on ens ho vam passar molt bé) i per veure família i amics (tot i que és clar, no hi va haver temps per tot!) ja tornem a ser a la nostra casa berlinesa, i ara sí que sembla que el temps s'està comportant... el sol treu el cap més d'un dia a la setmana i la temperatura és agradable i tot!

El cap de setmana passat vam anar a passar-lo a Poznan, una de les ciutats poloneses que cau més a prop de Berlin, a casa de la Casia, una amiga de l'Enric que ens va deixar dormir a casa seva. La ciutat té un centre molt bonic, i com a punt a favor cal dir que encara és més barata que Berlin.

També vam sortir al vespre, i l'endemà la Casia ens va fer un plat típic polonès, els "pierogi", una mena de raviolis farcits de patata, formatge o carn. La veritat és que eren molt bons.

El viatge ens va sortir força bé de preu, perquè hi vam anar amb un cotxe llogat i com que érem cinc vam repartir les despeses. Això sí, me'n vaig adonar de l'alemany que ja sé quan vaig arribar a Polònia i, és clar, no entenia res de res. Una altra conclusió va ser que les carreteres poloneses encara han d'evolucionar molt per ser com les alemanyes... per fer menys de 300 quilòmetres vam trigar unes quatre hores... i és que passada la frontera, la carretera només té un carril per banda... lamentable!

Aquí, és clar, també ha començat el mundial, i això de no tenir cap equip amb qui anar comença a ser un rotllo... m'agrada Alemanya, no vull que Espanya guanyi i poca cosa més... potser Argentina... no sé... ja començo estar tipa de veure partits que no em diuen res. Pagaria diners per poder tenir la selecció catalana per aquí donant patades a la pilota... però què hi farem!

Aquests dies m'he dedicat una mica a la cuina, l'altre dia vaig fer el meu primer gaspatxo, que va tenir força èxit a casa del Pablo, on vam anar a sopar catalans, argentins, andalusos, alemanys i costa riquenys. Teníem previst anar al cinema a la fresca després, però el sopar es va allargar i la veritat és que suposo que hi haurà més ocasions per al cinema a la fresca! Total, que avui he tornat a fer gaspatxo, però també crema de carbassa, i amb l'Arnau hem fet un wok xulíssim per dinar! Vaaa, que he penjat algunes fotos!