De la mateixa manera, se m'han acudit moltes coses per dir, i volia fer-ho en un "estat de facebook", però diu que només s'accepten 420 caràcters, la qual cosa m'és totalment insuficient. Així que em sembla que faré un post. Som-hi doncs!
Per començar em semblen un grup de gent força heterogènia... no dic els acampanys, perquè sembla que controlen força, però hi ha "suporters" internautes que em reenvien lemes de l'acampada que no havia vist mai interessats pel món que els envolta, per la política o per les polítiques que es fan al nostre entorn. No passa res, més val tard que mai, però em sembla estrany.
Llegeixo el manifest i veig que les mesures que es proposen (canviar l' "obsolet i antinatural sistema econòmic vigent" i fer que la felicitat de les persones prengui el lloc a l'enriquiment d'uns quants en l'objectiu central de la societat, per dir només dos exemples) ja responen a propostes concretes d'alguns partits polítics, que, paradoxalment, són força o molt minoritaris. Tot i això, llegeixo a Twitter que havent preguntat a 17 persones de l'acampada de Barcelona, només 5 havien anat a votar. Ja n'estic una mica tipa de gent que vol canviar el món de boquilla.
Més incidència a Madrid que a Barcelona
Me n'adono que la protesta de un marcat accent espanyol. Té sentit que sigui així, al meu parer, perquè en el context espanyol hi ha més bipolaritat política i és cert que no hi ha grans partits amb propostes realment d'esquerres (que és la tendència política que traspuen les protestes, malgrat que alguns dels manifestants (!!) asseguren que les reivindicacions no són ni d'esquerres ni de dretes). Tinc la sensació que a Catalunya qui ja creia abans en aquestes reivindicacions ja podia votar opcions que les defensaven. Confirma la meva tesi el fet que segons els indicis la "indignació" és més gran a Madrid que a Barcelona, i dins de Catalunya, la participació a les eleccions d'avui (podríem dir que potser fruit de les notícies dels indignats) és arreu del país igual que fa quatre anys excepte a les poblacions de l'àrea metropolitana més influïdes per la immigració espanyola.
Cobertura dels mitjans i simpatia de l'opinió pública
Sap greu que els mitjans espanyols i internacions estiguin fent una cobertura tan bèstia de les acampades, i en canvi encara és hora que parlin de la manifestació independentista que va tenir lloc a Barcelona el 10 de Juliol passat i en què van assistir 1,5 Milions de persones. M'agradaria veure si són tants els actuals manifestants. De la mateixa manera, és força trist veure els polítics a última hora de campanya electoral barallar-se per mirar de captar aquest vot indignat assegurant que ells estan tan a favor de la lliure expressió de la gent. Més llastimós és veure com malgrat la prohibició de la junta electoral (prohibició que em sembla estúpida), la conselleria de l'interior capitanejada pel senyor Felip Puig no desallotja els manifestants. No cal dir que si això hagués passat fa només alguns mesos, el titular hauria estat "Saura desafia la llei negant-se a desallotjar els seus amics antisistema".Tants caps tants barrets
Em fa por que sigui massa fàcil posar-se d'acord pel que fa a en contra de què s'està però molt més difícil saber què es vol. És evident que una queixa té molta més força quan s'és capaç d'articular una alternativa, però em fa la sensació que a través d'assemblees a la plaça catalunya o tothom dóna la seva opinió de com hauria de ser el món, no és la millor manera de construir un programa de propostes que abarquin totes les esferes de la política. He escoltat el Míting de l'Arcadi Oliveres a la plaça catalunya, i hi estic plenament d'acord. Els que no sé si hi estan d'acord són els que acampen. No sabia que hi havia tants decreixentistes a Catalunya! però si és així, jo, encantada de la vida, eh!
Així, potser és una sensació innexacta, però hi ha coses que em fan pensar que potser hi ha massa gent que té ganes de queixar-se perquè no té feina, però culpen els polítics d'una deriva que tots hem col·laborat a permetre. Cadascú espera una cosa diferent del canvi que demanen. El problema, però, segueix sent el de sempre, i m'hi incloc: la coherència: qui d'aquests no té comptes als bancs? qui no defrauda a hisenda? qui consumeix responsablement? qui vota a les eleccions les opcions pacifistes? qui està disposat a viure amb menys, a consumir menys? qui s'implica socialment per millorar el seu voltant, sovint a canvi de res? no sé si tots. Potser el dia que això passi, serà més eficaç que no pas acampar. Ara, tant de bo m'equivoqui i això vulgui dir alguna cosa més.
1 comentari:
Hola Laia!
Estic força d'acord amb el que dius pero em sembla que és una mica arriscat qualificar d'"independentista" una manifestació on hi teniem en Montilla o en Duran. No em sembla que la independència, per bé que present, fós el motiu o el lema d'aquell grandiós event.
Publica un comentari a l'entrada