dissabte, 14 de febrer del 2009

La nit

Ja fa dies que tenia pensat fer un post per descriure les particularitats del paisatge nocturn que aquests meus horaris dels darrers mesos m'han fet descobrir, ja que mai abans havia tingut l'oportunitat de conèixer la ciutat en hores tan intempestives, i em sembla que val la pena. Tot i això, avui una curiositat m'ha ajudat a decidir-me. No he entès què fa oberta una fruiteria del carrer Laforja a dos quarts de quatre de la matinada. No hi ha cap hora millor per fer la càrrega i descàrrega de la mercaderia?? Després de fer-me la pregunta he considerat que segurament aquelles persones que descarregaven plàtans i tomàquets, tenien molt més en comú amb mi del que jo a primera vista podia pensar: formàvem part del reduidíssim grup de persones que a aquella hora, podíem caminar damunt d'una línia recta. Així que he confiat en la seva sobrietat i he pensat que les seves raons devien tenir. Però ja m'havia decidit a fer el post, així que penso parlar igualment de la pintoresca visió que el meu trajecte en bicicleta m'ofereix a les nits.
D'entrada és clau ressaltar que el paisatge varia en un 200% segons el dia de la setmana en què ens trobem. Bàsicament, es poden fer dos grups: per un cantó dilluns, dimarts i dimecres, i per l'altre dijous i divendres. El primer grup de dies ofereix una imatge de la ciutat adormida, buida i desolada. En tot el recorregut puc trobar un o dos cotxes a tot estirar, i la majoria són taxis buits a la recerca d'algun despistat que hagi perdut el rellotge. Pel que fa als dijous i divendres, els carrers s'omplen de gent com si fos plena tarda. D'una gent, però, una mica particular. En detallaré algunes característiques:

-Us n'haureu adonat, com jo, que normalment la gent, de dia, circula sola, en parella, o en petits grups. Doncs bé, els dijous, i especialment els divendres de matinada, els carrers s'omplen de gent distribuïda en grups a la manera "viatge de final de curs". És a dir, entre 10 i 20 persones que van xerrant i que paren cada 2 minuts per decidir per on s'ha de tirar.

- Una altra caracaterística d'aquesta gent és que obliden que normalment, els vianants van per la borera, i els vehicles amb rodes per la calçada. Això, i la imprudència que acompanya la dosi d'alcohol en sang, fa que esquivar-los es converteixi en una autèntica cursa d'obstacles.

- La gent que passeja pels carrers aquests dies de matinada, a més, té la particularitat de fer com si no hagués vist mai una bicicleta. Saluden, comenten la jugada, i fins i tot troben divertit mirar de fer-te parar com si realment hi hagués alguna possibilitat que continuessis la festa amb ells.



En definitiva, ja sabem què fa la gent amb un parell de copes... paren un ciclista per preguntar-li per un bar que es a la cantonada, caminen amb màniga curta quan el termòmetre marca 6 graus... i no tenen cap pressa per anar a dormir.

Hi ha però, altres coses que m'ha fet veure la nit,i que m'ha generat moltes preguntes:

- si el metro cada dia obre a la mateixa hora, per què hi ha gent que sempre espera 10 minuts davant la porta fins que obren? insomni?

- per què el vigilant d'un pàrquing dorm davant del televisor encès cada nit? no seria millor dormir de dia, o si realment no hi ha feina, tancar el pàrquing durant la nit?

-per què hi ha carrers com el d'Astúries que sempre reguen de nit i no ho fan amb cap altre carrer de la zona?

- per què cada divendres el mateix paquistanès m'ofereix cervesa quan passo amb la bicicleta i no se n'adona que si els últims 6 divendres no n'he volgut aquest no serà diferent?

- per què la gent continua bevent si l'alcohol porta adolescents a seure plorant al mig de la calçada del lateral de la diagonal setmana sí, setmana també?

- per què les noies que de dia van amb abric per què estem a 10 graus, de nit van amb tirants i estem a 5?

Bé, suposo que la cosa no és tan excepcional, però jo, a aquella hora, tornant de treballar, m`ho miro des d'un angle particular. Un angle que em fa trobar-ho, en certa mesura, divertit.