Donuts de xocolata

Després que la meva amiga Pop Corn Girl (@palomitera), que ha estrenat tweeter gastronòmic (@BonaVivant), m'ho hagi demanat, és el moment de penjar la recepta dels meus donuts de xocolata. La primera vegada que els vaig fer no la vaig voler penjar, perquè encara volia millorar la idea, però després de tan de temps, la veritat és que la cosa tampoc no ha canviat gaire, més aviat em sembla que sóc jo que m'he acostumat a apreciar els donuts així, ben espessos, i no especialment dolços. Sí que és veritat que el problema de la dolçor té molt senzilla solució, una mica més de sucre, i avall. Som-hi, doncs:

Ingredients:

- 300 gr de farina de força (a Alemanya agafo la 550 mínim, a Barcelona se'n troba a molts forns i al Carrefour)

- 200 gr de farina normal

- uns 80 gr de sucre

- uns 20 gr de llevat de forner (fresc o del sec deshidratat però de pastisseria, no Royal) *

- 1 ou

- un petricó de llet (un quart de litre, un got ple). Si pot ser que no sigui de nevera, pel llevat.

- un pols de sal

- un raig d'oli d'oliva

- gairebé mig litre d'oli de girasol (per fregir)

 a més a més, quan en tinc, hi poso:

- un sobret de sucre de vainilla

- mitja cullerada de canyella

* El tema del llevat és important. És a dir, no serveix el llevat químic tipus Royal. Per qui per, a més de obeir, necessiti entendre les coses, aquí un extensíssim article sobre les diferències entre tots els tipus de llevat. També hi trobareu les equivalències entre els diferents tipus, pot ser de molta utilitat.

Procediment:

Primer barregem tots els ingredients secs: les dues farines, el sucre, el llevat (si és sec) i la sal. Si en farem servir, la canyella i la vainilla. Hi afegim l'ou i la llet. Si el llevat és fresc, jo el barrejo amb una punta de llet, perquè quedi un líquid espès i el tiro en aquest moment. 

Hi afegim el raig d'oli i barregem bé, i amassem la massa una bona estona. Si un cop ben amassat ens queda massa espès o massa líquid, rectificar de farina o de llet, però tampoc no ve tan d'aquí, seguir amassant fins allò que diuen, que no s'enganxi a les mans (per arribar aquí a mi a vegades em cal afegir una mica de farina), i que quedi una mica elàstic. 

Fer una bola i deixar reposar mínim una hora, ideal que dobli el volum, tapat amb un drap. Gairebé que com més estona, millor. 

Ara hem d'estirar la massa sobre la taula, més o menys amb un dit de gruixudesa, i anar tallant com es pugui la forma dels donuts. Jo no tinc cap material exprés, per això normalment ho tallo amb la forma d'un got i després faig el forat al mig. Penseu que això ha de tornar a créixer per tant si no són gaire grans, millor. Quan talleu la massa us heu de fixar que per dins ja fa la figura de massa més esponjosa, no tan densa com quan l'estàvem treballant abans. 

Quan tinguem els donuts fets els hem de tornar a deixar reposar en un lloc una mica separats els uns dels altres, perquè tornin a créixer una horeta més. Tornem-los a tapar.

Mentre els donuts creixen podem aprofitar per preparar la cobertura de xocolata. Jo sempre faig la mateixa quantitat de mantega que de xocolata (de cobertura) i queda molt bé. Amb uns 150 gr de cada cosa per aquesta mida de donuts n'hi hauria d'haver prou. Pel que fa a la xocolata, jo estic molt sensibilitzada amb què ha de ser de comerç just, ja que és un dels productes que més consumim del Sud, i per tant amb què som més responsables i podem influir més en la situació de productor. No costa res comprar xocolata de comerç just i fer una beguda de menys el proper dia que sortim de nit. Doncs això, 100 gr de xoco i 100 de mantega al bany maria, i ho tindrem a punt per banyar els donuts.

 Ara ja podem preparar l'oli abundant per fregir-los (jo ho faig amb oli de girasol). És important que hi hagi al pot / paella tres o quatre dits d'oli perquè el donut pugui flotar i no ens quedi greixós. Quan tinguem l'oli ben calent ja hi podem anar posant els donuts. Ha de ser un vist i no vist, perquè es couen de seguida, i perquè si no vigileu, us quedaran de seguida torrats de fora. Quan veieu que comencen a agafar color per les dues bandes (els heu de girar) ja els podeu treure i posar en paper secant.

Ara ja els podem banyar amb la xocolata que hem fet al bany maria, tant per un cantó com pels dos, com preferiu. Quan tot plegat estigui una mica més fred, posem els donuts a la nevera perquè la xocolata prengui, i quan els treiem a taula, seran tot un èxit! També els podeu decorar amb sucre glacé, tot i que a mi, això no m'acaba de convèncer. Apa, bon profit!

Amb la xocolata de cobertura de sobra, jo aprofito per esmorzar l'endemà un parell de peces de fruita en plan fondue de xocolata, per compensar i fer una mica de salut ;)

Estiu alemanyo català

L'única explicació possible per justificar el silenci estival és que a Berlín cal aprofitar molt el temps de solet... és cert que els últims mesos hem anat una mica amunt i avall, per tant, amb la idea de reconciliar-me amb el blog, penjo aquí quatre fotografies que donin una mica de testimoni de l'època del sol, a Alemanya i a Catalunya, i fem "borrón y cuenta nueva". Aquesta és l'excursió que vam fer a Grünewald, el parc que hi a l'extrem oest de Berlín, i on hi ha un fantàstic llac per banyar-se, el Teuffelsee. Molt recomanable.

    

 

Una altra sortida interessant va ser a Magdeburg... a l'estiu hi ha un vol molt barat de Ryanair des d'aquesta ciutat a Girona. Des de Berlín, amb l'opció de compartir bitllet de tren, el trajecte fins a Magdeburg surt per uns 10€, i un parell d'hores en total. Allà cal agafar un autobús de Ryanair una mitja horeta fins l'aeroport. Però més enllà de com surt de bé el trajecte, val la pena fer una ullada a la ciutat, típica ciutat de l'est del país, amb el centre històric destruït per fer grans avingudes, poc explotat pel turisme, però bonic de veure.

  

  

 

Una altra sortida al llac va ser a l'Schlachtensee, un dels millors llacs per banyar-se els dies de més calor, i de molt bon accés amb transport públic, s'hi arriba caminant amb menys de 5 minuts des de la mateixa estació d'S-bahn.

  

Ja en terres peninsulars, vam aprofitar per passar un parell de dies a Benasque, quan l'Arnau hi tenia el congrés al Centre de ciències, i només puc dir que vaig quedar amb ganes de tornar-hi!

  
  

I finalment, una excursioneta pel Montnegre, que cal aprofitar que tenim muntanyetes a prop de casa...

  

  

També hi va haver temps per a una sortida familiar d'alçada! a recuperar arrels familiars a Taús, a l'Alt Urgell, i reviure en directe la foto de capçalera del blog... i aquesta vegada, amb visita guiada!

  

  

Moviment del 15 de maig: Tants caps tants barrets

Després d'uns dies de visites em connecto a internet i me n'adono que m'he perdut força coses. Es veu que grups nombrosos de joves sobretot a Espanya però també a Catalunya s'han liat la manta al cap i ha sortit a acampar a les places de les ciutats per dir que estan indignats. I pel que he llegit fins ara, estan d'acord en poca cosa més. I he decidit que havia de formar-me una opinió sobre el tema. Per desgràcia la cosa no ha estat tan fàcil com semblava al començament, i he hagut de fer una ullada una mica més llarga al tema per saber si hi estic o no d'acord, perquè costa trobar un lema senzill que uneixi tota aquesta gent.

De la mateixa manera, se m'han acudit moltes coses per dir, i volia fer-ho en un "estat de facebook", però diu que només s'accepten 420 caràcters, la qual cosa m'és totalment insuficient. Així que em sembla que faré un post. Som-hi doncs!

Per començar em semblen un grup de gent força heterogènia... no dic els acampanys, perquè sembla que controlen força, però hi ha "suporters" internautes que em reenvien lemes de l'acampada que no havia vist mai interessats pel món que els envolta, per la política o per les polítiques que es fan al nostre entorn. No passa res, més val tard que mai, però em sembla estrany.

Llegeixo el manifest i veig que les mesures que es proposen (canviar l' "obsolet i antinatural sistema econòmic vigent" i fer que la felicitat de les persones prengui el lloc a l'enriquiment d'uns quants en l'objectiu central de la societat, per dir només dos exemples) ja responen a propostes concretes d'alguns partits polítics, que, paradoxalment, són força o molt minoritaris. Tot i això, llegeixo a Twitter que havent preguntat a 17 persones de l'acampada de Barcelona, només 5 havien anat a votar. Ja n'estic una mica tipa de gent que vol canviar el món de boquilla.

Més incidència a Madrid que a Barcelona
Me n'adono que la protesta de un marcat accent espanyol. Té sentit que sigui així, al meu parer, perquè en el context espanyol hi ha més bipolaritat política i és cert que no hi ha grans partits amb propostes realment d'esquerres (que és la tendència política que traspuen les protestes, malgrat que alguns dels manifestants (!!) asseguren que les reivindicacions no són ni d'esquerres ni de dretes). Tinc la sensació que a Catalunya qui ja creia abans en aquestes reivindicacions ja podia votar opcions que les defensaven. Confirma la meva tesi el fet que segons els indicis la "indignació" és més gran a Madrid que a Barcelona, i dins de Catalunya, la participació a les eleccions d'avui (podríem dir que potser fruit de les notícies dels indignats) és arreu del país igual que fa quatre anys excepte a les poblacions de l'àrea metropolitana més influïdes per la immigració espanyola.

Cobertura dels mitjans i simpatia de l'opinió pública
Sap greu que els mitjans espanyols i internacions estiguin fent una cobertura tan bèstia de les acampades, i en canvi encara és hora que parlin de la manifestació independentista que va tenir lloc a Barcelona el 10 de Juliol passat i en què van assistir 1,5 Milions de persones. M'agradaria veure si són tants els actuals manifestants.  De la mateixa manera, és força trist veure els polítics a última hora de campanya electoral barallar-se per mirar de captar aquest vot indignat assegurant que ells estan tan a favor de la lliure expressió de la gent. Més llastimós és veure com malgrat la prohibició de la junta electoral (prohibició que em sembla estúpida), la conselleria de l'interior capitanejada pel senyor Felip Puig no desallotja els manifestants. No cal dir que si això hagués passat fa només alguns mesos, el titular hauria estat "Saura desafia la llei negant-se a desallotjar els seus amics antisistema".

Tants caps tants barrets
Em fa por que sigui massa fàcil posar-se d'acord pel que fa a en contra de què s'està però molt més difícil saber què es vol. És evident que una queixa té molta més força quan s'és capaç d'articular una alternativa, però em fa la sensació que a través d'assemblees a la plaça catalunya o tothom dóna la seva opinió de com hauria de ser el món, no és la millor manera de construir un programa de propostes que abarquin totes les esferes de la política. He escoltat el Míting de l'Arcadi Oliveres a la plaça catalunya, i hi estic plenament d'acord. Els que no sé si hi estan d'acord són els que acampen. No sabia que hi havia tants decreixentistes a Catalunya! però si és així, jo, encantada de la vida, eh!

Així, potser és una sensació innexacta, però hi ha coses que em fan pensar que potser hi ha massa gent que té ganes de queixar-se perquè no té feina, però culpen els polítics d'una deriva que tots hem col·laborat a permetre. Cadascú espera una cosa diferent del canvi que demanen. El problema, però, segueix sent el de sempre, i m'hi incloc: la coherència: qui d'aquests no té comptes als bancs? qui no defrauda a hisenda? qui consumeix responsablement? qui vota a les eleccions les opcions pacifistes? qui està disposat a viure amb menys, a consumir menys? qui s'implica socialment per millorar el seu voltant, sovint a canvi de res? no sé si tots. Potser el dia que això passi, serà més eficaç que no pas acampar. Ara, tant de bo m'equivoqui i això vulgui dir alguna cosa més.

Girl's Day a Alemanya

Hi ha moltes coses del sistema educatiu alemany que considero millorables, però això mereixerà un altre post en algun moment. Avui volia parlar del Girl's Day, el dia del futur de les nenes, a Alemanya.

 Cada quart dijous d'abril, les nenes alemanyes que encara són a l'escola tenen l'oportunitat de visitar un ambient laboral, o d'un centre superior d'ensenyament on el percentatge femení és escàs. Sobretot departaments tècnics d'empreses, centres de recerca, laboratoris, en què bàsicament hi treballen homes. Això permet que tinguin una primera impressió de feines de les quals potser no els arriben massa experiències en femení, i que per tant podrien descartar per manca d'exemples en què es puguin veure reflectides.

Estic convençuda que això és una mesura barata i molt eficient per mirar d'aconseguir la igualtat en el mercat laboral, però també una igualtat en l'imaginari col·lectiu que encara preveu certes feines per homes i altres per a dones.

En la mateixa línia, però en aquest cas per primer any, el 2011 el dia de les nenes ha tingut el seu equivalent en masculí. Igual de greu que el fet que hi hagi poques dones en certes feines considero que alguns oficis pràcticament no comptin amb homes. Per primer any, aquest ha estat el girl's & boy's day, de manera, que els nens també han visitat infermeries d'hospitals, llars d'infants o geladeries.

L'experiència sembla que sol ser positiva perquè tothom en canta les excel·lències. Serà qüestió, com sempre, d'importar allò que més ens agrada de cada lloc.

Gofres berlineses

Després d'aproximadament un any puc fer una petita guia de bones cafeteries de Berlín on es poden menjar gofres. No és fàcil desafiar les calories que la gofra aporta al meu cos esvèltic, però tot sigui en pro del més estricte sentit periodístic de cronista gastronòmica. Un sacrifici, però, que costa molt menys de fer a ple hivern, quan qualsevol excusa és bona per entrar a un d'aquests magnífics cafès i posar-se fins al cul de xocolata amb ben pocs remordiments. Comencem, doncs.






Schönes Café (Dieffenbachstr. 54)


Com el seu nom indica, és un lloc preciós, a la barriada de Grafe Kiez, una de les parts més cuques de Kreuzberg, entre la frontera amb Neukölln i el Landwehrkanal. És molt petit però bufó, i a banda de gofres molt bones, també tenen una pila de varietats de Heisse Schokolade i sucs, així que no hi ha excusa. Ah, i els pastissos també són d'allò més variats, fins i tot, si algun client té una recepta de pastís que no té temps, ganes, o valor, de provar de fer, els la pot portar i ells s'encarreguen de preparar-lo!

Cassonade (Oranienstr. 199)


Sense moure'ns de Kreuzberg, però aquesta vegada a la seva part més "turística", trobem el Cassonade. És també un establiment molt petit, portat per una noia belga. Així, a banda de dos tipus de gofres, les típiques quadrades i les que m'agraden a mi, amb forma de flor, també s'hi poden trobar creps.

Glücklich am Park (Kastanienallee, 54)

Per alguna raó que desconec els locals de gofres estan condemnats a ser petits com una puça. Aquest no és una excepció. El trobarem una bonica cantonada de Prenzlauerberg, al començament de Kastanienallee. També hi fan gelats molt bons, i és el primer lloc on vaig tastar el famós Ovomaltine, un "cacaolat" alemany (de fet, suís) que porta més malta que xocolata, i recorda les farinetes dels nens petits, però que a mi m'agrada molt. Com a curiositat, i encara no he esbrinat el perquè, a aquesta cafeteria també hi venen roba de segona mà, és a dir que és mig botiga de roba, mig cafeteria. Ah, i les gofres són les més grans que he tastat a Berlín.

Eiscafé Schmidt (Knesebeckstr. 27)

El barri de Charlotemburg es caracteritza per ser a l'oest de la ciutat. Això vol dir dues coses: una, que em cau més lluny de casa, i la segona, que és normalment més car. De totes maneres, aquest cafè és a tocar de Savignyplatz, una de les zones més maques, per no dir la més maca, de l'antic oest. L'Eiscafé Schmidt tanca a les 7 de la tarda, però a partir de les 6 ja no hi ha ningú, i les cambreres comencen a recollir. Per contra, el diumenge al matí hi ha força ambient. Això sí, majoritàriament dones grans. A la cafeteria hi ha una carta d'esmorzars complertíssima i les parets estan folrades de llibres, cosa que li dóna un aire intel·lectual molt interessant. Si a la fotografia diu "direkt im Centrum" és perquè les generacions d'abans de la caiguda del mur, encara veuen Savigny Platz com el centre de la ciutat per bé que actualment, el centre cau bastant lluny d'aquesta zona.

Fläming Herzen (paradeta mòbil, però dissabtes al matí a Chamissoplatz)

Herzen és "cors" i fläming es refereix a una regió al sud de Berlín, així que hem de suposar que la propietària d'aquesta carreta de gofres prové d'aquesta zona. El que encara no he pogut aclarir si aquest nom "fläming" té alguna cosa a veure amb els flamencs belgues. Segons la viquipèdia francesa sí, però no sé si refiar-me'n gaire  d'aquests, quan parlen de cultures que no són la seva, hehe. El cas és que aquesta caseta mòbil l'he vist molts dissabtes al matí al mercat ecològic de Chamissoplatz, un mercat molt recomanable, per cert, i que cau molt a prop de casa.

Aquests són els llocs que més m'han agradat on he tastat gofres a Berlín, però penso seguir la tasca per tal de completar la investigació. Després de tot plegat, només una observació... per què no donen ganivets quan se serveix la gofra?? trobo que és molt incòmode haver-la de tallar només amb la cullereta i la forquilla. Que se l'apuntin, aquesta.

Croissants de xocolata casolans

Ahir a la tarda no teníem res per berenar i em venia de gust alguna cosa dolça. Com que divendres vam fer un mega sopar a casa, en què vaig fer els meus primers Quische Lorraine, em va sobrar pasta de full i ahir em vaig dir: Calla, farem croissants! 


Efectivament a internet explica com n'és de fàcil de fer-los i en menys de mitja hora ens estàvem menjant uns fantàstics croissants de xocolata! L'Arnau diu que és la recepta amb millor qualitat temps invertit-resultat. Així que ja ho sabeu, agafeu la pasta fullada en triangles, ho unteu de Nutella per dins, i els enrosqueu. Donen molt el pego, tu!!!

Jo ja he votat (les eleccions i la pau)

Per primera vegada en molts anys he hagut de pensar-m'ho una mica abans d'anar a votar, aquest any. Nosaltres, com que ho hem hagut de fer per correu, aquesta vegada ja hem votat, i la jornada de reflexió ens serveix, ara que les visites se n'han tornat cap a casa, per sospesar una mica com ha anat la campanya. Tenia 4 parits en ment, els tres independentistes i ICV. Suposo que el vot deu ser força conservador perquè he acabat votant l'únic partit que he votat des que vaig posar la primera papereta en una urna. En el cas de Reagrupament i Solidaritat em sap greu de veritat que gent que em sembla que té tan bones idees i que és tan intel·ligent per algunes coses, no vulgui veure que es perdran molts vots pel camí, amb dues iniciatives tan iguals anant per separat. I és una llàstima. Tampoc no entenc com gent tan vàlida com la que hi ha a Des de Baix possibilitin amb la seva proposta més vots llençats a les escombraries. Com si entrar al Parlament fos fàcil. Fins i tot pensava que a última hora hi hauria més propostes en el sentit de repartir-se entre SI i Reagrupament les circumscripcions electorals per evitar perdre vot independentista. Fins i tot aquesta proposta sembla que ha tingut molt poc ressò. Només em pregunto si demà passat, si realment per desgràcia tot el vot independentista no es veu reflectit en la nova composició del Parlament, els "nous polítics" veuran que han fet alguna cosa malament, o emborratxats de mitjans de comunicació, campanya i eslògans, encara se sentiran víctimes d'alguna conspiració. 

Més enllà d'això, no he votat ICV malgrat ser el partit amb qui programa en mà pugui tenir més coses en comú perquè sóc independentista i la independència és per mi una prioritat. Sempre he pensat que l'endemà de la nostra independència ja podré votar ecologista, però noi, sembla que aquest moment es fa esperar. 

Sigui com sigui volia traslladar aquí un interessant experiment que la Fundació per la Pau ha fet comparant els programes electorals. Aquesta fantàstica entitat va enviar a tots els partits un document amb les propostes concretes per al foment de la pau, i després de la confecció dels programes, ha el·laborat un document en què extreu totes les polítiques de pau dels diferents partits polítics que es presenten. Aquí les teniu:

"Davant la convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya, la Fundació per la Pau va enviar als partits polítics i candidatures que havien anunciat la seva participació en els comicis deu propostes per al foment de la cultura de pau i el desarmament perquè les tinguessin en compte a l’hora de redactar els seus programes electorals.

En aquest document recollim les propostes relacionades amb aquest tema que inclouen els programes

electorals editats per les diferents formacions.

CONVERGÈNCIA I UNIÓ

3.3. La Catalunya Global

Apostem per una política de relacions exteriors que permeti a Catalunya participar activament en l’àmbit internacional, amb consciència de la seva part de responsabilitat al món, i també amb una clara voluntat de garantir el reconeixement de la seva personalitat diferenciada. Catalunya ha de potenciar el seu paper d’actor global, tot basant-se en els principis de solidaritat, transparència i col·laboració. Una missió que també aposti per una relació seriosa, professional, innovadora, creadora de valor amb les institucions europees. I que configuri una cooperació que prioritzi el foment dels valors democràtics, l’impuls del desenvolupament econòmic i social, i la pau.

Cooperació

676. Concentrarem totes les competències en polítiques de cooperació, pau i drets humans, actualment disperses per diversos organismes i conselleries, en un únic organisme integrat dins l’àmbit de Relacions Internacionals i Cooperació.

PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA

3.7.3. Prioritzar la prevenció com a principal instrument d’anticipació als conflictes i a la delinqüència Potenciarem una política de prevenció mitjançant la definició de programes i projectes transversals i en cooperació amb tots els departaments del Govern, dels municipis i de la xarxa d’entitats ciutadanes que intervenen en la prevenció del conflicte i la convivència.

3.8.4. Fer que Catalunya sigui clau en la projecció d’iniciatives de pau, protecció dels drets humans, solidaritat i cooperació

Continuarem amb els programes de solidaritat i cooperació. Promourem a través d’aquesta tasca: L’enfortiment institucional. Dissenyarem la cooperació internacional de manera que transfereixi els coneixements que permetin implantar i desenvolupar l’Estat de Dret, el respecte dels drets humans, la resolució de conflictes i l’enfortiment de la societat. 

La cultura de la pau i la resolució pacífica de conflictes.

L’Agència catalana impulsarà la proposta de l’Aliança de Civilitzacions, tenint en compte l’experiència acumulada al respecte pel municipalisme català.

Concertarem amb el sector educatiu programes permanents de sensibilització de les diferents realitats polítiques i socials dels països del sud, amb l’objectiu de fomentar el coneixement i respecte d’altres cultures, i l’educació en valors solidaris.

ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA

Cooperació al desenvolupament i acció humanitària

-Educació en el desenvolupament i sensibilització:

Elaborarem campanyes d’informació i sensibilització per fomentar el compromís amb la solidaritat, el desenvolupament i la cultura de la pau.

-Foment de la pau:

Impulsarem l’activitat del Consell Català de Foment de la Pau. Establirem un programa específic per a les seves comissions de treball 

Coordinarem els projectes de cooperació basats en el foment de la pau i resolució de conflictes amb

l’Institut Català Internacional de la Pau 

Potenciarem la construcció de pau com a objectiu estratègic prioritari de la cooperació catalana.

INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS – ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA

Eix de pau, cooperació al desenvolupament i drets humans.

4. Propostes

1120. Reforçar la col·laboració entre els organismes públics implicats en les polítiques públiques de cooperació, pau i drets humans. Per exemple, cal redefinir les funcions del Consell Català de Foment de la Pau com a organisme de participació i debat, de trobada entre els món institucional i acadèmic i la societat civil, i cal relacionar-lo amb l’organisme institucional competent en pau.

1124. Condicionar les relacions exteriors de Catalunya i els acords comercials amb d’altres països al compliment dels drets humans. La Generalitat no signarà acords comercials amb aquells països que no respectin els drets humans i utilitzin la guerra com a instrument per a la resolució de conflictes.

Alhora, tampoc no establirà acords comercials amb aquelles empreses que no respectin els drets humans i aprofitin les situacions de conflicte per treure’n beneficis.

1126. Anul·lació dels acords bilaterals Catalunya-Israel fins que aquest Estat no demostri un autèntic compromís amb la promoció dels drets humans, i petició al Govern d’Espanya per a que defensi a Brussel·les l’anul·lació dels acords entre la Unió Europea i Israel.

1128. Mantenir polítiques públiques específiques dedicades al foment i la promoció de la pau i els drets humans, amb els eixos d’actuació drets humans amb la participació de tots els actors implicats (les administracions, el món acadèmic, les organitzacions socials).

1130. Garantir que les polítiques de cooperació al desenvolupament, drets humans i pau constitueixin els vectors principals de la política d’acció exterior de la Generalitat de Catalunya, i que, per tant, no tinguin una categoria de rang inferior en relació amb les relacions econòmiques, culturals o de projecció internacional del nostre país.

1131. Establiment d’acords amb les Nacions Unides i d’altres organitzacions internacionals per tal d’impulsar el perfil de promoció de la pau i dels drets humans de Catalunya.

1132. Augmentar la participació de la Generalitat de Catalunya en organismes internacionals en l’àmbit dels drets humans i de promoció de la pau.

1133. Desenvolupar un paper actiu per part de la Generalitat de Catalunya en relació amb els tractats internacionals de drets humans firmats per l’Estat espanyol.

1134. Treballar per tal de poder aplicar a les despeses de la Generalitat criteris de comerç just, promoció dels drets humans i defensa de la pau.

1135. Creació d’un Servei Civil Català no violent per la Pau en concertació amb les entitats, de tal manera que Catalunya pugui comptar amb una capacitat activa en la construcció de pau i la transformació i prevenció de conflictes.

1136. Impulsar l’aprovació per part de Nacions Unides de la Declaració de Barcelona pel Dret Humà a la Pau.

1137. Reconeixement explícit i inclusiu del concepte de l’Educació pel Desenvolupament, l’educació en els drets humans i l’educació per la pau com a part indissoluble de tota la política pública catalana, entesa com a procés per difondre el coneixement dels drets i per a la capacitació de ciutadania conscient, crítica, compromesa i activa en la transformació de relacions desiguals i injustes.

1138. El Govern i el Parlament han d’expressar el sentit de la societat catalana i demandar a les instàncies estatals i internacionals la reducció de la despesa militar, i acabar amb la participació espanyola en la guerra de l’Afganistan tot retirant les tropes i evitant el suport logístic des del nostre territori a exèrcits en guerra, com ho és l’atracament dels vaixells de la VI flota dels EUA al port de Tarragona.

1139. Rebutjar la instal·lació o permanència a Catalunya d’indústries i processos productius vinculats amb el cicle armamentista i militar.

1140. Els espais de formació i lleure (centres educatius, festes, fires, salons de la infància i ensenyament, etc.) han de ser espais preservats de la propaganda i l’apologia militarista. Demanem que el Govern i el Parlament català vetllin per evitar la presència de l’exèrcit a aquests espais i entorns.

Pel que fa a la resta de partits amb representació parlamentària, tant en el cas del PARTIT POPULAR com en el de C’s, CIUTADANS el seu programa no conté propostes específiques referides al foment de la pau.

La Fundació per la Pau també va fer arribar les seves propostes a quatre candidatures més que havien anunciat la seva intenció de presentar-se a les eleccions (Solidaritat, Reagrupament, Des de Baix i Alternativa de Govern).

REAGRUPAMENT

12. Política internacional

Mediterrani

Àrea d’interès prioritari. Impulsar tots els lligams possibles amb tots i cadascun dels Estats riberencs sense excepció, i a participar en iniciatives per garantir-hi la pau, la col·laboració i la defensa dels drets humans.

DES DE BAIX

7. Per una Catalunya solidària amb la resta de pobles del món:

Exigim al govern català i als governs de la UE el boicot i la fi dels acords i relacions de qualsevol tipus amb l’Estat d’Israel. Demanem la fi immediata del bloqueig de Gaza. Defensem la causa del poble Sahrauí. Demanem la dissolució de l’OTAN, la desmilitarització de la Unió Europea i reivindiquem una Europa dels pobles i dels i les treballadores. Volem l’abolició del deute extern i el deute ecològic. Denunciem la política imperialista de les multinacionals catalanes als països del sud.

Pel que fa a SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA (SCI) informen que no han fet programa sectorial, i ALTERNATIVA DE GOVERN de que no han fet programa electoral."