El temps

Després de seguir algunes sèries nordamericanes sense haver de dependre de tempos televisius em sembla un “retrocés” haver d’esperar una setmana per poder veure un nou capítol de Fringe. Aquest és el primer pensament que em ve al cap quan avui encara no puc veure el tercer episodi de la nova sèrie d’en Joshua Jackson, pel qual estic frisosa... però de seguida torno a la Terra i me n’adono que això ho dic influïda per la immediatesa imperant en la societat, marcada per a dictadura del temps... hi ha tantes coses que em fan pensar en aquest ingredient que té un paper tan important a la nostra vida... el temps! Per mi, el seu càlcul és l’equació de més difícil resolució...

Aquest cap de setmana de barrancs ha estat positiu en tots els sentits: un gran aprenentatge pel que fa a les tècniques d’aquesta modalitat esportiva, una estada de convivència amb uns nois i noies que recordàvem petits, però que s’han fet grans, i una activitat diferent de la que fem habitualment. Tot plegat, una agradable sensació que el temps, quan fem coses noves i variades, s’estira com un xiclet... Però si omplim el temps de feines també ens acabem trobant estressats i angoixats, sense moments per reposar, per seure al sofà, per prendre el sol, per escoltar música o mirar per la finestra. Difícil, doncs, omplir el temps de la manera òptima, perquè es converteixi en un aliat per la nostra incansable recerca de la felicitat, però cada dia, per sort, en sabem una mica més que ahir, i menys encara que demà.