dijous, 15 de gener del 2009

Centre d'Estudis per la Pau JM Delàs


Sempre he pensat que el dia que en una campanya electoral el lema d'un partit sigui "des d'aquest país no s'exportarà ni una arma més", "treurem l'exèrcit i dedicarem tots aquests diners a la sanitat i l'educació" o bé quan es deixi de fer servir la investigació com a pretext per desenvolupar noves i més potents màquines de matar, començarem a anar bé.
A tot això, i sense fer soroll, hi ha un centre depenent de Justícia i Pau, el Centre d'Estudis per la Pau J M Delàs, que treballa de manera constant, però al meu parer rigorosa, per denunciar tot el que no es fa bé en materia de desarmament, al nostre país i a nivell mundial.
M'agrada seguir-los la pista, i aquí deixo un dels seus articles recents, perquè a vegades, podem fer més del que ens pensem:


APPLUS: Bush, Bin Laden i altres

Autor: Centre Delàs
9 de gener del 2009

Carlyle Group de la que són accionistes les families Bush i Bin Laden, és una corporació nordamericana de capital risc dedicada a les inversions ha adquirit l'empresa catalana APPLUS de certificacions i encarregada de la revisió de ITV del parc automovilístic de Catalunya.L'empresa de certificacions Applus, ostenta el 50% (en el passat fou el 83%), de la gestió dels serveis d'estacions de la ITV que revisen el parc d’automòbils de Catalunya. La ITV era un servei públic d'inspecció tècnica privatitzat a mans d’Applus. Aquesta empresa de la qual eren propietàries Aigües de Barcelona/La Caixa (53,1%), Unió Fenosa (25%) i Caja Madrid (21,9%) va ser adquirida l'estiu passat per la corporació de capital risc Carlyle Group amb seu als Estats Units. Entre els principals accionistes d'aquesta corporació es troben alguns coneguts polítics i homes de negocis: George Bush pare, la família Bin Laden, James Baker (exsecretari d'estat dels EUA), John Major (exprimer ministre de Gran Bretanya), Frak Carlucci (exdirector de la CIA i exsecretari de Defensa dels EUA) i el conegut especulador financer George Soros. Mentre la direcció de l'empresa recau sobre altre conegut, Olivier Sarkozi, germà de l'actual president de França.

Carlyle és una corporació que gestiona fons per valor de 81.000 milions de dòlars en 47 fons d'inversió diferents. Entre les seves activitats figuren, com a tantes altres empreses similars de capital risc, buscar empreses que ofereixen garanties de guanys ràpids, i les que travessen crisis per a sanejar-les i després vendre-les. També inverteixen en fons d'inversió molt especulatius, amb el que obtenen ràpids beneficis per als seus inversors., Carlyle Group té, entre altres activitats, fortes inversions en empreses petroleres, però les més cridaneres són les seves inversions en indústries militars dels EUA, tal com Landmark, Indigo i Unit Defence.

El més sorprenent de l'operació d'adquisició de Applus per part de Carlyle, és que ha estat realitzada mitjançant la utilització dels actius de la mateixa Applus per finançar la seva adquisició. Així, del valor de la compra de 1.485 milions d'euros, Carlyle només ha desemborsat 400 milions d'euros, mentre la resta de 1.085 milions ha estat finançat mitjançant un crèdit sindicat de La Caixa, Caixa de Catalunya i Caja Madrid.

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat l'operació sense moltes objeccions i s'ha limitat a exigir que un 25% del capital social continuï en mans catalanes. Així, Caixa de Catalunya, Caixa Sabadell, Caixa Manresa, Caixa Tarragona, Caixa Terrassa i el RACC seran els nous socis de l'accionista majoritari Carlyle, que tindrà el 75% restant.

A partir d'ara la ciutadania de Catalunya quan dugui el seu cotxe a revisar a una estació de la ITV, ha de saber que està lliurant dividends a les famílies Bin Laden, Bush i altres coneguts benefactors de les guerres preventives portades a terme a l’Afganistan i a l'Iraq.

dilluns, 12 de gener del 2009

De coses injustificables i d'una mica més d'amor

Aquest 2009 no comença gens bé a la Franja de Gaza. Quan un poble es pensa que té, de manera natural, o divina, més drets que els altres, fàcilment pot pensar que, com que té raó, les vides dels altres valen menys que les dels seus, i que, per tant, qualsevol cosa que faci per aconseguir un objectiu, per ells, legítim, està justificada. Davant d'aquest conflicte sovint em pregunten, aleshores tot es redueix al nombre de morts? doncs no ho sé, però en tot cas, una escala de 10 a 1 és prou gràfica com per veure que la desproporció és exagerada. Si un adult pega a un nen, tothom hi està en contra, si ETA mata a civils tothom hi està en contra, si un home pega la seva dona, tothom hi està en contra, però si els israelians es carreguen desenes de nens i nenes cada setmana, s'entén com una resposta militar d'un país civilitzat? doncs jo dec ser molt burra, perquè no ho entenc. I la resposta "és un conflicte molt complexe" la puc subscriure, però continuo pensant el mateix. M'és igual que tot sigui una provocació de Hammàs, que hi hagi eleccions Israelianes o que els jueus hagin estat un poble maltractat al llarg de la història. M'és igual. Aquests nens i nenes no en tenen cap culpa. A ells, els poso aquestes cançons, perquè si al món, la gent s'estimés més, no passarien aquestes coses. Perquè els catalans tampoc tenim estat, i també ens ha maltractat la història, i no anem matant espanyols, i menys civils, i menys nens i nenes. Que com diria aquell... " és que és es colmo!"