Jo ja he votat (les eleccions i la pau)

Per primera vegada en molts anys he hagut de pensar-m'ho una mica abans d'anar a votar, aquest any. Nosaltres, com que ho hem hagut de fer per correu, aquesta vegada ja hem votat, i la jornada de reflexió ens serveix, ara que les visites se n'han tornat cap a casa, per sospesar una mica com ha anat la campanya. Tenia 4 parits en ment, els tres independentistes i ICV. Suposo que el vot deu ser força conservador perquè he acabat votant l'únic partit que he votat des que vaig posar la primera papereta en una urna. En el cas de Reagrupament i Solidaritat em sap greu de veritat que gent que em sembla que té tan bones idees i que és tan intel·ligent per algunes coses, no vulgui veure que es perdran molts vots pel camí, amb dues iniciatives tan iguals anant per separat. I és una llàstima. Tampoc no entenc com gent tan vàlida com la que hi ha a Des de Baix possibilitin amb la seva proposta més vots llençats a les escombraries. Com si entrar al Parlament fos fàcil. Fins i tot pensava que a última hora hi hauria més propostes en el sentit de repartir-se entre SI i Reagrupament les circumscripcions electorals per evitar perdre vot independentista. Fins i tot aquesta proposta sembla que ha tingut molt poc ressò. Només em pregunto si demà passat, si realment per desgràcia tot el vot independentista no es veu reflectit en la nova composició del Parlament, els "nous polítics" veuran que han fet alguna cosa malament, o emborratxats de mitjans de comunicació, campanya i eslògans, encara se sentiran víctimes d'alguna conspiració. 

Més enllà d'això, no he votat ICV malgrat ser el partit amb qui programa en mà pugui tenir més coses en comú perquè sóc independentista i la independència és per mi una prioritat. Sempre he pensat que l'endemà de la nostra independència ja podré votar ecologista, però noi, sembla que aquest moment es fa esperar. 

Sigui com sigui volia traslladar aquí un interessant experiment que la Fundació per la Pau ha fet comparant els programes electorals. Aquesta fantàstica entitat va enviar a tots els partits un document amb les propostes concretes per al foment de la pau, i després de la confecció dels programes, ha el·laborat un document en què extreu totes les polítiques de pau dels diferents partits polítics que es presenten. Aquí les teniu:

"Davant la convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya, la Fundació per la Pau va enviar als partits polítics i candidatures que havien anunciat la seva participació en els comicis deu propostes per al foment de la cultura de pau i el desarmament perquè les tinguessin en compte a l’hora de redactar els seus programes electorals.

En aquest document recollim les propostes relacionades amb aquest tema que inclouen els programes

electorals editats per les diferents formacions.

CONVERGÈNCIA I UNIÓ

3.3. La Catalunya Global

Apostem per una política de relacions exteriors que permeti a Catalunya participar activament en l’àmbit internacional, amb consciència de la seva part de responsabilitat al món, i també amb una clara voluntat de garantir el reconeixement de la seva personalitat diferenciada. Catalunya ha de potenciar el seu paper d’actor global, tot basant-se en els principis de solidaritat, transparència i col·laboració. Una missió que també aposti per una relació seriosa, professional, innovadora, creadora de valor amb les institucions europees. I que configuri una cooperació que prioritzi el foment dels valors democràtics, l’impuls del desenvolupament econòmic i social, i la pau.

Cooperació

676. Concentrarem totes les competències en polítiques de cooperació, pau i drets humans, actualment disperses per diversos organismes i conselleries, en un únic organisme integrat dins l’àmbit de Relacions Internacionals i Cooperació.

PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA

3.7.3. Prioritzar la prevenció com a principal instrument d’anticipació als conflictes i a la delinqüència Potenciarem una política de prevenció mitjançant la definició de programes i projectes transversals i en cooperació amb tots els departaments del Govern, dels municipis i de la xarxa d’entitats ciutadanes que intervenen en la prevenció del conflicte i la convivència.

3.8.4. Fer que Catalunya sigui clau en la projecció d’iniciatives de pau, protecció dels drets humans, solidaritat i cooperació

Continuarem amb els programes de solidaritat i cooperació. Promourem a través d’aquesta tasca: L’enfortiment institucional. Dissenyarem la cooperació internacional de manera que transfereixi els coneixements que permetin implantar i desenvolupar l’Estat de Dret, el respecte dels drets humans, la resolució de conflictes i l’enfortiment de la societat. 

La cultura de la pau i la resolució pacífica de conflictes.

L’Agència catalana impulsarà la proposta de l’Aliança de Civilitzacions, tenint en compte l’experiència acumulada al respecte pel municipalisme català.

Concertarem amb el sector educatiu programes permanents de sensibilització de les diferents realitats polítiques i socials dels països del sud, amb l’objectiu de fomentar el coneixement i respecte d’altres cultures, i l’educació en valors solidaris.

ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA

Cooperació al desenvolupament i acció humanitària

-Educació en el desenvolupament i sensibilització:

Elaborarem campanyes d’informació i sensibilització per fomentar el compromís amb la solidaritat, el desenvolupament i la cultura de la pau.

-Foment de la pau:

Impulsarem l’activitat del Consell Català de Foment de la Pau. Establirem un programa específic per a les seves comissions de treball 

Coordinarem els projectes de cooperació basats en el foment de la pau i resolució de conflictes amb

l’Institut Català Internacional de la Pau 

Potenciarem la construcció de pau com a objectiu estratègic prioritari de la cooperació catalana.

INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS – ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA

Eix de pau, cooperació al desenvolupament i drets humans.

4. Propostes

1120. Reforçar la col·laboració entre els organismes públics implicats en les polítiques públiques de cooperació, pau i drets humans. Per exemple, cal redefinir les funcions del Consell Català de Foment de la Pau com a organisme de participació i debat, de trobada entre els món institucional i acadèmic i la societat civil, i cal relacionar-lo amb l’organisme institucional competent en pau.

1124. Condicionar les relacions exteriors de Catalunya i els acords comercials amb d’altres països al compliment dels drets humans. La Generalitat no signarà acords comercials amb aquells països que no respectin els drets humans i utilitzin la guerra com a instrument per a la resolució de conflictes.

Alhora, tampoc no establirà acords comercials amb aquelles empreses que no respectin els drets humans i aprofitin les situacions de conflicte per treure’n beneficis.

1126. Anul·lació dels acords bilaterals Catalunya-Israel fins que aquest Estat no demostri un autèntic compromís amb la promoció dels drets humans, i petició al Govern d’Espanya per a que defensi a Brussel·les l’anul·lació dels acords entre la Unió Europea i Israel.

1128. Mantenir polítiques públiques específiques dedicades al foment i la promoció de la pau i els drets humans, amb els eixos d’actuació drets humans amb la participació de tots els actors implicats (les administracions, el món acadèmic, les organitzacions socials).

1130. Garantir que les polítiques de cooperació al desenvolupament, drets humans i pau constitueixin els vectors principals de la política d’acció exterior de la Generalitat de Catalunya, i que, per tant, no tinguin una categoria de rang inferior en relació amb les relacions econòmiques, culturals o de projecció internacional del nostre país.

1131. Establiment d’acords amb les Nacions Unides i d’altres organitzacions internacionals per tal d’impulsar el perfil de promoció de la pau i dels drets humans de Catalunya.

1132. Augmentar la participació de la Generalitat de Catalunya en organismes internacionals en l’àmbit dels drets humans i de promoció de la pau.

1133. Desenvolupar un paper actiu per part de la Generalitat de Catalunya en relació amb els tractats internacionals de drets humans firmats per l’Estat espanyol.

1134. Treballar per tal de poder aplicar a les despeses de la Generalitat criteris de comerç just, promoció dels drets humans i defensa de la pau.

1135. Creació d’un Servei Civil Català no violent per la Pau en concertació amb les entitats, de tal manera que Catalunya pugui comptar amb una capacitat activa en la construcció de pau i la transformació i prevenció de conflictes.

1136. Impulsar l’aprovació per part de Nacions Unides de la Declaració de Barcelona pel Dret Humà a la Pau.

1137. Reconeixement explícit i inclusiu del concepte de l’Educació pel Desenvolupament, l’educació en els drets humans i l’educació per la pau com a part indissoluble de tota la política pública catalana, entesa com a procés per difondre el coneixement dels drets i per a la capacitació de ciutadania conscient, crítica, compromesa i activa en la transformació de relacions desiguals i injustes.

1138. El Govern i el Parlament han d’expressar el sentit de la societat catalana i demandar a les instàncies estatals i internacionals la reducció de la despesa militar, i acabar amb la participació espanyola en la guerra de l’Afganistan tot retirant les tropes i evitant el suport logístic des del nostre territori a exèrcits en guerra, com ho és l’atracament dels vaixells de la VI flota dels EUA al port de Tarragona.

1139. Rebutjar la instal·lació o permanència a Catalunya d’indústries i processos productius vinculats amb el cicle armamentista i militar.

1140. Els espais de formació i lleure (centres educatius, festes, fires, salons de la infància i ensenyament, etc.) han de ser espais preservats de la propaganda i l’apologia militarista. Demanem que el Govern i el Parlament català vetllin per evitar la presència de l’exèrcit a aquests espais i entorns.

Pel que fa a la resta de partits amb representació parlamentària, tant en el cas del PARTIT POPULAR com en el de C’s, CIUTADANS el seu programa no conté propostes específiques referides al foment de la pau.

La Fundació per la Pau també va fer arribar les seves propostes a quatre candidatures més que havien anunciat la seva intenció de presentar-se a les eleccions (Solidaritat, Reagrupament, Des de Baix i Alternativa de Govern).

REAGRUPAMENT

12. Política internacional

Mediterrani

Àrea d’interès prioritari. Impulsar tots els lligams possibles amb tots i cadascun dels Estats riberencs sense excepció, i a participar en iniciatives per garantir-hi la pau, la col·laboració i la defensa dels drets humans.

DES DE BAIX

7. Per una Catalunya solidària amb la resta de pobles del món:

Exigim al govern català i als governs de la UE el boicot i la fi dels acords i relacions de qualsevol tipus amb l’Estat d’Israel. Demanem la fi immediata del bloqueig de Gaza. Defensem la causa del poble Sahrauí. Demanem la dissolució de l’OTAN, la desmilitarització de la Unió Europea i reivindiquem una Europa dels pobles i dels i les treballadores. Volem l’abolició del deute extern i el deute ecològic. Denunciem la política imperialista de les multinacionals catalanes als països del sud.

Pel que fa a SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA (SCI) informen que no han fet programa sectorial, i ALTERNATIVA DE GOVERN de que no han fet programa electoral."

Deportats espanyols i catalans als camps nazis, jornades a Berlín

Des que vam tornar, la primera setmana de setembre, a Berlín, la cosa no ha parat! sembla que tothom sàpiga que hi haurà un moment en què el bon temps s'acabarà, i es vegi obligat a cremar tots els cartutxos que queden!

L'oficina de la Generalitat de Catalunya a Alemanya, l'Institut Ramon Llull i el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, han organitzat aquest final d'estiu a Berlín, concretament al memorial Topografia del Terror, unes jornades sobre els deportats espanyols als camps nazis alemanys. Vaig pensar que havia de ser interessant per força i m'hi vaig apuntar. La veritat és que van ser unes 5 o 6 hores intensíssimes on savis i estudiosos, alemanys i catalans, van fer una àmplia retrospectiva sobre el contingent espanyol que va passar -i malauradament en la majoria dels casos morir- pels camps de concentració i extermini de l'Alemanya nazi.

De fet, la jornada ja va començar el dia abans, quan es va projectar en un cinema de Berlín la pel·lícula documental "El convoi dels 927" de Montserrat Armengou. En les jornades pròpiament, van parlar de les investigacions que encara ara es fan per arribar a poder identificar tots els catalans i espanyols que van haver de patir aquell calvari, i sobretot van explicar que, al contrari que la majoria dels supervivents deportats, que en acabar la guerra van tenir totes les atencions que es mereixien als seus països d'origen, els espanyols i catalans mai no van poder ser atesos mèdicament com calia. L'estat espanyol no es va voler fer càrrec d'ells ni quan eren als camps ni després. Es té constància que el règim nazi va enviar al menys tres cartes al govern franquista demanant què es volia que es fes amb els espanyols que eren als camps alemanys, i Serrano Suñer, el ministre que hi havia a la cartera d'afers exteriors en aquell moment, mai no va respondre les missives. Un cop acabada la guerra, els deportats espanyols que van poder tornar a l'estat, ho van haver de fer d'amagatotis, i sobretot tement les represàlies pel seu passat republicà. En tot cas, mai no van entrar en cap programa mèdic de recuperació dels danys que havien patit als camps.

Ens van tornar a parlar (jo ja ho havia sentit alguna altra vegada) de la història del fotògraf català Francesc Boix, que juntament amb altres persones va aconseguir salvar una gran quantitat de material fotogràfic fet pels nazis i que després va servir no només per conservar la memòria històrica sinó també per assenyalar més clarament els culpables de l'Holocaust.

De les coses que més em van sorprendre més és que sembla que el govern espanyol, fins i tot després de la democràcia, s'ha pres molt poc seriosament que hi va haver molts espanyols que van ser deportats als camps nazis. Fins i tot recordant l'època de l'escola me n'adono que a les escoles catalanes s'estudien els camps de concentració i d'extermini com a part d'història europea, però que no ens la fan sentir gens com a pròpia. Molts ciutadans catalans i espanyols van ser també protagonistes d'allò que massa vegades creiem que només van patir els jueus. Només una dada, fins el 2005, cap President del Govern espanyol no havia visitat Mathausen. Es calcula que 9.000 espanyols van ser deportats als camps nazis, dels quals, 2.000, catalans.

Al final va ser també molt interessant la conferència d'una professora alemanya que va fer una comparativa entre l'ultradreta espanyola i l'alemanya, i la situació actual del neonazisme. No va dir res especialment sorprenent, però em va impactar com una estudiosa alemanya podia conèixer amb tanta precisió fenòmens dels quals amb prou feines nosaltres en som conscients del nostre propi país. En tot cas, molt bona iniciativa, la dels organitzadors.

Vacances a Catalunya

Les nostres primeres vacances d'estiu als Països Catalans van ser tot un èxit! L'UCE de Prada va ser aquest any extremadament interessant... alguna cosa s'està movent i això es va fer notar. Vam tenir ocasió de xerrar amb representants de les diferents partits polítics que es presentaran a les properes eleccions i que defensen la independència, i no hi ha millor manera de saber què cal votar que parlar amb els diferents polítics i veure quina és l'opció que més ens convé.

A Llinars vam tenir alguns dies de festa amb els amics i amigues, que sempre s'agraeix... bon temps, veure la família, i piles recarregades per afrontar la tardor berlinesa!

Amb el Centre Excursionista vam commemorar els 25 anys de la primera ascensió catalana a l'Everest, i ho vam fer pujant a les Agudes en una tarda fantàstica, que vam acabar amb el concert a Palautordera d'Els Amics de les Arts... un dia molt bonic!

Ja vam trobar els primers pebrassos de la temporada!

Però ens havíem quedat amb ganes de muntanya, així que vam agafar la motxilla i vam fer cap a la Cerdanya. Amb un parell de dies, el Puigpedrós des del refugi de Malniu, a Meranges, i la Tossa plana de Lles, des de Lles. Ja feia una mica de fred, i entre això i que era a mitja setmana, vam dormir pràcticament sols al refugi de Malniu!

Observacions a tenir presents: molt interessant el refugi lliure d'Engorgs, amb matalassos i tot, i és clar, gratuït. Però segur que hi podria passar una bona ruta que podríem preparar més endavant per aquella zona!

Les vacances també van donar per posar-nos al dia amb els amics i companys de la ràdio, anar a sopar al nou pis de la Gemma i el Joan (súper sopar de la Gemma inclòs), i conèixer la petita Aina, la filla del Damià i la Nunu, de la cooperativa (en la nostra línia d'amics que es posen a tenir fills tots alhora). Fins i tot vam poder viure l'ambient de Festa Major de Llinars els dies previs a les dates oficials, amb la Mostra Gastronòmica inclosa (no hi ha millor manera de veure tothom en poca estona).

Vacances en família

Papa: Tu el coneixies, Marta, el Mucha? [artista modernista de Praga]

Marta: home... mucho, no....

Serà tonto, però és la classe d'acudits de casa, que ens fan riure, què vols fer-hi. Si una cosa tenen les vacances amb els de casa és que riem força. Just ahir van marxar els pares i la Marta de casa, d'aquí de Berlín. Hem aprofitat la setmana que han estat per aquí per fer una mica de turisme per la ciutat, sopar de restaurant, i el cap de setmana vam anar a Praga.

He de dir que la capital txeca em va agradar molt però la veritat és que vam trobar-la una mica estafa-turistes. Tot el que està de cara al turista és car, i fan pagar per entrar a la majoria d'esglésies. Això sense comptar que la majoria d'audio guies no estan incloses amb els preus de les entrades. Bé, a banda d'això, molt bé. Aquí van algunes fotografies:

Tornant, vam passar per Dresden. Hi vam ser unes tres o quatre hores, i hi va haver prou temps per fer-nos a la idea de la ciutat. És molt bonica, però com deia la Marta, és una llàstima que hagi hagut de ser tota reconstruïda, després de les bombes de la Segona Guerra Mundial.

En definitiva, que ens ho hem passat molt bé, i que és genial això de fer una mica de vacances quan van venint les visites, abans de les nostres, que començarem la setmana que vé! Visca l'estiu!

Primer intent de cuina alemanya i sopar internacional!

Ha arribat l'estiu definitivament i ja se sap, és època de visites! Hem estat molt contents perquè hem vist una pila d'amics i hem aprofitat per fer una mica de turisme amb tots ells, perquè no pot ser que els que vénen per una setmana coneguin la ciutat millor que nosaltres!!!

Bé, doncs això, nosaltres, com a bons amfitrions hem pogut fer poca cosa més que convidar-los a veure Berlín una mica amb els nostres ulls, i tastar la gastronomia local als llocs que, de moment, més ens han agradat. És clar, també hem mirat de fer-nos una mica els alemanys a l'hora d'acollir els nouvinguts, així que hem practicat alguns pastissos o kartoffelnsuppe típics d'aquí.

Per aquesta Kartoffelsuppe o Sopa de patata, ho he fet així:

ingredients:

5 o 6 patates

1 ceba

3 pastanagues

un bol de caldo de verdura

farigola, comí, julivert i marduix

Jo segueixo una recepta alemanya que he trobat per aquí... total, que primer poso la ceba a sofregir, i de seguida la patata i la pastanaga, tallades no massa grosses. I per un altre cantó vaig fent el caldo de verdura, en aquesta ocasió el vaig fer amb aquesta barreja de verdures assecades que també venen a Barcelona, i va quedar molt bé. Quan les patates, les pastanagues i la ceba van estar una mica fetes, les vaig afegir al caldo (que ha d'haver bullit una mitja horeta) i ho vaig fer tornar a bullir tot plegat mitja hora més. Després ho vaig batre tot amb la batedora, i ho vaig tornar a bullir una mica més, i és quan s'hi afegeixen les espècies i es rectifica de sal. La recepta alemanya va amb crema de llet (com tot, aquí) i greix de porc, però jo trobo que no hi cal. Això sí, quan la vaig tastar al restaurant m'hi van posar un Wurst a dins (el típic frankfurt) i hi dóna un toc de gust prou bo. És clar que la part saludable del plat se'n va a fer punyetes... s'ha d'escollir!

I ja que això era la part sana de la cuina alemanya, ara anem pels pastissos, que tampoc no m'han quedat tan malament!!! La Cristina, la meva cosina, que va ser aquí fa cosa de quinze dies amb el Gunter i les nenes, ens van regalar un llibre de receptes, que a més, serveix per practicar alemany!!! aquí hi ha alguns resultats!

El primer és un Apfel Heidelbeer Kuchen (una coca de poma i navius), el segon és un Stachelbeerkuchen (pastís de grosella espinosa) i el tercer un Quark Apfel Kuchen, altre pastís de poma, per en aquesta ocasió amb quark i pasta fullada.

On sí que vam poder gaudir de bona cuina internacional és al sopar multicultural que vam fer dijous passat a Vollkspark, a Friederischain. Vam ser bona part de la gent de la meva classe de l'acadèmia, fins i tot el Thomas, el professor. La veritat és que ens ho vam passar molt bé, però és que a més la vetllada va ser molt interessant i enriquidora. Vam poder degustar cuina eslovena, sudafricana, coreana, japonesa, salvadorenya, hungaresa, azerbadjana, alemanya i, és clar, catalana!