Sant Jordi a Berlin, o l'arribada del sol!

Sí, sí, el Sant Jordi més diferent de la meva vida ha estat a Berlin, i va ser un dia també, molt bonic!

Abans, però, deixeu-me que pengi quatre fotos de l'altra setmana: Diumenge al matí vam anar al Flohmarkt de Mauerpark una altra vegada i per fi vam trobar una bicicleta per mi! Hi vam anar amb la Jèssica, la meva companya de l'acadèmia que és del Salvador. A diferència de diumenge passat, el mercat estava més que farcit de gent, i costava moltíssim moure's per les paradetes.

El fet és que aquest diumenge vam gaudir d'un dia d'allò més clar i, després de Mauerpark, vam aprofitar per acabar de passar-lo a Görlitzer Park amb el grup d'espanyols. Vam prendre el sol, i fins i tot alguns es van cremar una mica. Després vam fer un gelat, i el passeig de tornada a casa amb la bicicleta pel canal, també va ser impagable. Us deixo amb les fotografies.

Ara sí, divendres passat també vam poder celebrar la Diada de Sant Jordi aquí a Berlín. A la tarda vam ser a una parada organitzada pel Casal Català de Berlín, davant de la llibreria més gran de Berlin, la Dussman, on l'Arnau em va regalar la meva rosa. Després, en Lluís Llach feia un recital de poesia i, és clar, no hi podíem faltar. Finalment, vam poder gaudir d'un concert de rumba per part de Gertrudis... el que em va agradar més va ser poder passejar la rosa tot el dia com si fos a Barcelona!

Després de Sant Jordi, dissabte, vam celebrar l'aniversari de l'Aritz i el Miguel amb una barbacoa a Görlitzer Park. Vam tenir molta sort amb el bon dia que va fer, i la veritat és que és increïble la quantitat de gent que es va reunir al voltant d'una graella tan petita. Mireu les fotos!

I això és tot per aquesta setmana... però dissabte és l'1 de Maig, que aquí se celebra com enlloc, o sigui que passaré alguna crònica... si no em trenquen cap os, és clar!!!

de colombians, alemanys de l'est, iemenites i coreans

Després d'un parell de caps de setmana de mal temps, el núvol de cendra que no deixa acostar-se els avions ens ha portat un sol que espatarra aquests dies a Berlin. Això, combinat amb una agenda social prou intensa fa que no haguem parat.

La Kristine, la professora d'alemany que teníem a l'acadèmia, ha acabat la substitució que feia, i ara tornem a tenir el Thomas. No sé quin dels dos em cau millor, pel que he pogut veure fins ara, n'estic molt contenta de tots dos. El cas és que l'últim dia de la Kristine vam passar tota la segona hora de classe fent un cafè amb tots els del grup, i a banda que ens va fer una mica de ruta pel barri (ens va ensenyar les plaquetes daurades del terra on marca on vivien famílies jueves deportades), també vam quedar per anar, tothom qui volgués de la classe, un dia, a jugar a ping pong a un parc proper.

Així va ser com aquest dimarts ens vam plantar una bona colla de la classe d'alemany, a jugar al parc que hi ha entre Hermann Platz i casa nostra.

Per ordre, i d'esquerra a dreta som: L'Aixam (Iemen), la Moon (Corea), jo, la Maia (Suècia), l'Emine (Turquia), la Kristine (Alemanya, la profe) i Abdullah (Iemen).

Aquest divendres també vam anar a una festa del company de pis de l'Enric, a Friederischain. Quan diem que les distàncies aquí són molt grans vol dir que vam trigar una hora per anar-hi i una altra hora per tornar. Sort que ens ho vam passar molt bé, i el pis és molt xulo.

Avui dissabte ha estat un dia social per naturalesa, tot i que hi ha hagut temps per moltes i diferents activitats.

Al matí, mentre l'Arnau ha anat a córrer per Viktoria parc, he acabat un pastís que tenia a mitges i que ha acabat resultant una mica fracàs. sigui com sigui, és la primera prova amb el meu nou motlle alemany, així que no és més que el primer intent d'assaig error en la pastisseria local. A la tarda hem anat a veure Alícia al país de les meravelles al Sony Center amb els companys de feina de l'Arnau. El fet és que els alemanys són tan xulos que quan veuen una pel·lícula en versió original no hi posen subtítols de cap mena. I com que les meves dots en anglès són mundialment conegudes, no m'he enterat de res de la pel·lícula. Ara, a mi que no m'enganyin, el que parla en Jonny Deep no és anglès, ehhh....

Després de la pel·lícula, la majoria de les parelles han tocat el dos (a gairebé ningú no li ha agradat) però en Marcus i la seva nòvia han dit d'anar a fer una cervesa (en el meu cas una xocolata calenta) i hem acceptat. La veritat és que la conversa ha estat realment interessant (en aquets cas l'anglès sí que m'ha servit per entendre'ns, tot i que hem fet algunes frases amb alemany), ja que en Marcus és de Baviera, i la seva xicota de la part est de Berlin. De fet, ens ha explicat que el seu avi va ser el ministre de treball de l'antiga República Democràtica d'Alemanya, i com va viure ella la caiguda del mur i els anys que van venir després.

Després havíem quedat per anar a sopar amb el Carlos i la Pati, el company de feina de l'Arnau que és colombià, i la seva dona embarassada de vuit mesos. Són un encant, i hem visitat un restaurant tailandès de prop de la penya del Barça que ens ha agradat força. Hem xerrat de telenovel·les veneçolanes, de guerrilles zapatistes i de la cuina del plàtan. M'encanta conèixer gent de llocs tan diferents.

Setmana Santa a Berlin

Déu n'hi dó quina Setmana Santa! Per primera vegada en molt de temps puc dir que hem tingut temps per tot, que ja en teníem ganes! Hem anat de compres per començar a tenir un rebost com Déu mana, hem fet turisme sense neu, hem xerrat amb nous amics, i hem fet esport per la ciutat. A més de pànxing, relax, posar-nos més o menys al dia de Lost i neteja general. Més, no es pot demanar! Deixeu-me abans que pengi alguna fotografia que vam fer la setmana passada quan va ser amb nosaltres la mare de l'Arnau i vam aprofitar per fer una mica el guiri...

Però tornant a aquests dies, divendres va ser el dia dels parcs: al matí, a córrer pel que tenim molt a prop de casa, Viktoria Park, amb gespa i pujades i baixades. A la tarda, a perdre'ns pel Tiergarten, amb un paisatge molt més de tardor (?) i llacs i canals plens d'ànecs.

Avui al matí, en canvi, hem canviat les bambes per la bicicleta i hem aprofitat el regal d'unes bones amigues per fer un tour guiat sobre dues rodes pel "best of Berlin". Cal dir que la visita ha estat molt profitosa perquè -casualitats de la vida- el guia ens ha portat justament pels racons que no havíem vist encara gens de la ciutat. Aquí en podeu veure algunes fotografies:

Però el que més ens ha agradat del Tour ha estat la visita a les diferents parts del Mur. Alguns dels llocs per on hem passat requeriran una segona visita però cal dir que hem après força sobre el funcionament d'una ciutat dividida no fa tant de temps.

Ens han explicat que encara que li diguem "el mur", en la major part dels trossos es tractava de dos murs, amb una franja de terra entremig que era el que vigilaven les torres de control, que no s'hi colés ningú. Fins i tot, ens han explicat, escombraven la terra cada dia per descobrir qualsevol tipus de petjada que pogués delatar un fugitiu.

Tot plegat ens ho ha explicat un guia molt simpàtic, kenià i informàtic (no ens pregunteu què l'ha portat a fer de guia de Berlin perquè no ho sabem) que la veritat, estava molt al cas de tot i amb qui hem après molt. Una anècdota del recorregut és que hi hem trobat un parell de holligans de l'Arsenal que demà faran cap a Barcelona per veure el "partit del segle" i que ens han reconegut que el partit de dimarts passat va tenir el "millor futbol que han vist mai" i que van tenir moooolta sort. Això em porta a dir que, evidentment, demà al vespre no ens perdrem l'esdeveniment, i que serem a la penya d'aquí a Berlin una hora abans de l'horari previst, tal com diuen els experts que cal fer per veure alguna cosa un dia com demà. Com no podia ser d'altra manera, des de Berlin, també serem amb Guardiola i companyia.