Xocolata desfeta amb melindros pel malaltó

Avui ha estat festiu a Alemanya, celebràvem la reunificació. Alhora ha estat, segurament, un dels darrers dies de bon temps, ja que la cosa s'acaba i el llarg hivern s'acosta... tot i que aquest any ens està donant uns dies més de propina de bon temps... espero que després no se'ls cobri amb un fred més allargassat del compte.... 

Però l'Arnau ha agafat febre i no hem pogut sortir a gaudir de l'excursió que teníem preparada... se sentia tan malament, el pobre, i a sobre s'ha trobat una mica xafadot tot el dia, que he decidit fer un berenar xulo per animar-lo...

Mentre ell s'escoltava el discurs del Jonqueres al Congrés d'ERC d'aquest cap de setmana (jo l'he pescat perquè amb el míting tan cridaner que va fer... ) m'he tancat a la cuina a fer xocolata desfeta. Llàstima que en aquest país molta heisse schokolade però de xocolata desfeta res, per això no venen d'aquells polvos màgics que el meu pare preparava cada diumenge de bon dematí, que et llevaves amb una gana, perquè tota la casa feia olor de xocolata... mmmm! Total, que he hagut de recórrer a la recepta tradicional, que us poso per si un dia us trobeu en aquesta situació. Per sort, jo tenia tots els ingredients, però reconec que no és fàcil... d'alguna cosa ha de servir estar tot el dia fent pastissets ;)

El segon problema de la tarda ha estat que com que avui és l'últim dia d'un pont de tres dies, ni avui ni ahir no hem pogut anar a comprar i al migdia ja anàvem escassos de pa. Quin sentit té fer xocolata desfeta si no tenim res per a sucar-hi? però com que ja estava enfrescada en l'empresa, he pensat que no venia d'aquí i m'he decidit a fer melindros. No n'havia fet mai, però la veritat és que al final el resultat ha estat esplèndid i força fàcil, gràcies al que he trobat per internet. Aquí us deixo les receptes de tot plegat.

Xocolata desfeta a la manera tradicional


Ingredients:


- 100 gr de cacau en pols (comerç just, ja sabeu)
- 200 gr de sucre
- 8 gr de fècula de blat de moro 
- 1/2 litre de llet


Procediment:


Abans que res piquem el sucre per fer-ne sucre glaç, que es barrejarà millor amb la resta d'ingredients.

Ara barregem els ingredients secs: cacau, sucre i fècula, ben remenats. Afegim una quarta part de la llet, o sigui més o menys mig got. Ho barregem bé perquè quedi una massa ben espessa.

Posem la resta de la llet al foc, a bullir, però vigilant que no s'enganxi al cul del pot. Quan bulli hi tirem la massa de xocolata i l'anem barrejant amb la llet bullint de manera que vagi fent una massa uniforme. Quan torni a arrencar el bull ho afluixem, però ja va bé que es vagi coent una mica. Aquí podem afegir una mica més de llet si veiem que queda massa espès, però vaja, això ja és al gust de cadascú. Amb aquesta recepta queda força gust de cacau, si us agrada més dolç, només és qüestió de posar-hi més sucre.

Melindros per sucar a la xocolata


Ingredients:

- 2 ous
- 70 gr de sucre
- 60 gr de farina
- 20 gr de sucre


Procediment:

Separem els rovells de les clares, i batem els rovells amb 50 gr de sucre. Si pot ser amb la batedora mescladora, millor, perquè la idea és que quedi més aviat blanquinós (el màxim possible). Ens ho facilitarà el fet de fer-ho al bany maria. Al menys jo ho he fet i ha anat bé. Un cop barrejat, hi afegim la farina.

Ara podem posar ja el forn a preescalfar a 190º.

D'altra banda, muntem les clares a punt de neu i en acabat hi afegim el sucre que ens quedava i ho tornem a muntar una mica més.

Ho barregem tot mirant que no es desmuntin les clares, i per anar bé ho posem tot en una mànega de pastisser (em temo que això no és imprescindible).

La qüestió és empaperar la safata del forn amb paper i directament posar-hi la massa amb formes de melindro. La cosa no creixerà per tant, hem de posar directament la forma de melindro que tots coneixem. No ho feu massa prim perquè si no, queda sec, i el melindro ha de quedar esponjós de dintre.

Batem els 20 gr de sucre que teníem a banda per fer-ne sucre glaç, i l'espolsem per damunt dels melindros. La primera vegada, la massa absorbirà part del sucre, per tant, millor fer-hi una segona passada. Ara ja ho podem enfornar, uns 10 minuts i llestos. En el meu cas he vist que em quedaven més torrats de sota que de sobre, per tant, quan faltaven un parell de minuts he pujat la safata un nivell. 



En tot cas, després d'aquest berenar, l'Arnau diu que es troba molt millor!

Donuts de xocolata

Després que la meva amiga Pop Corn Girl (@palomitera), que ha estrenat tweeter gastronòmic (@BonaVivant), m'ho hagi demanat, és el moment de penjar la recepta dels meus donuts de xocolata. La primera vegada que els vaig fer no la vaig voler penjar, perquè encara volia millorar la idea, però després de tan de temps, la veritat és que la cosa tampoc no ha canviat gaire, més aviat em sembla que sóc jo que m'he acostumat a apreciar els donuts així, ben espessos, i no especialment dolços. Sí que és veritat que el problema de la dolçor té molt senzilla solució, una mica més de sucre, i avall. Som-hi, doncs:

Ingredients:

- 300 gr de farina de força (a Alemanya agafo la 550 mínim, a Barcelona se'n troba a molts forns i al Carrefour)

- 200 gr de farina normal

- uns 80 gr de sucre

- uns 20 gr de llevat de forner (fresc o del sec deshidratat però de pastisseria, no Royal) *

- 1 ou

- un petricó de llet (un quart de litre, un got ple). Si pot ser que no sigui de nevera, pel llevat.

- un pols de sal

- un raig d'oli d'oliva

- gairebé mig litre d'oli de girasol (per fregir)

 a més a més, quan en tinc, hi poso:

- un sobret de sucre de vainilla

- mitja cullerada de canyella

* El tema del llevat és important. És a dir, no serveix el llevat químic tipus Royal. Per qui per, a més de obeir, necessiti entendre les coses, aquí un extensíssim article sobre les diferències entre tots els tipus de llevat. També hi trobareu les equivalències entre els diferents tipus, pot ser de molta utilitat.

Procediment:

Primer barregem tots els ingredients secs: les dues farines, el sucre, el llevat (si és sec) i la sal. Si en farem servir, la canyella i la vainilla. Hi afegim l'ou i la llet. Si el llevat és fresc, jo el barrejo amb una punta de llet, perquè quedi un líquid espès i el tiro en aquest moment. 

Hi afegim el raig d'oli i barregem bé, i amassem la massa una bona estona. Si un cop ben amassat ens queda massa espès o massa líquid, rectificar de farina o de llet, però tampoc no ve tan d'aquí, seguir amassant fins allò que diuen, que no s'enganxi a les mans (per arribar aquí a mi a vegades em cal afegir una mica de farina), i que quedi una mica elàstic. 

Fer una bola i deixar reposar mínim una hora, ideal que dobli el volum, tapat amb un drap. Gairebé que com més estona, millor. 

Ara hem d'estirar la massa sobre la taula, més o menys amb un dit de gruixudesa, i anar tallant com es pugui la forma dels donuts. Jo no tinc cap material exprés, per això normalment ho tallo amb la forma d'un got i després faig el forat al mig. Penseu que això ha de tornar a créixer per tant si no són gaire grans, millor. Quan talleu la massa us heu de fixar que per dins ja fa la figura de massa més esponjosa, no tan densa com quan l'estàvem treballant abans. 

Quan tinguem els donuts fets els hem de tornar a deixar reposar en un lloc una mica separats els uns dels altres, perquè tornin a créixer una horeta més. Tornem-los a tapar.

Mentre els donuts creixen podem aprofitar per preparar la cobertura de xocolata. Jo sempre faig la mateixa quantitat de mantega que de xocolata (de cobertura) i queda molt bé. Amb uns 150 gr de cada cosa per aquesta mida de donuts n'hi hauria d'haver prou. Pel que fa a la xocolata, jo estic molt sensibilitzada amb què ha de ser de comerç just, ja que és un dels productes que més consumim del Sud, i per tant amb què som més responsables i podem influir més en la situació de productor. No costa res comprar xocolata de comerç just i fer una beguda de menys el proper dia que sortim de nit. Doncs això, 100 gr de xoco i 100 de mantega al bany maria, i ho tindrem a punt per banyar els donuts.

 Ara ja podem preparar l'oli abundant per fregir-los (jo ho faig amb oli de girasol). És important que hi hagi al pot / paella tres o quatre dits d'oli perquè el donut pugui flotar i no ens quedi greixós. Quan tinguem l'oli ben calent ja hi podem anar posant els donuts. Ha de ser un vist i no vist, perquè es couen de seguida, i perquè si no vigileu, us quedaran de seguida torrats de fora. Quan veieu que comencen a agafar color per les dues bandes (els heu de girar) ja els podeu treure i posar en paper secant.

Ara ja els podem banyar amb la xocolata que hem fet al bany maria, tant per un cantó com pels dos, com preferiu. Quan tot plegat estigui una mica més fred, posem els donuts a la nevera perquè la xocolata prengui, i quan els treiem a taula, seran tot un èxit! També els podeu decorar amb sucre glacé, tot i que a mi, això no m'acaba de convèncer. Apa, bon profit!

Amb la xocolata de cobertura de sobra, jo aprofito per esmorzar l'endemà un parell de peces de fruita en plan fondue de xocolata, per compensar i fer una mica de salut ;)