dimecres, 14 de juliol del 2010

Som una nació, nosaltres decidim!

Els fets polítics de les últimes setmanes al nostre país també han arribat aquí a Berlín. Dissabte 10J també ens vam manifestar unes 140 catalans a Alexanderplatz i la veritat és que també va ser emocionant. Tot i això, em vaig sentir una mica trista de no poder ser a Barcelona en un dia com aquest. Però per tristeses, més gran va ser la que vaig sentir ahir en saber que no va prosperar al Parlament la ILP per a fer el referèndum d'autodeterminació. Els uns pels altres, sembla que no va entrar ni la IP ni la ILP, i que ni tan sols ERC o ICV hi van votar a favor. Suposo que encara he de llegir alguna cosa per entendre aquest comportament però el que no trobo tolerable és que ERC, després de veure el que per mi és un error, va proposar una moció als ajuntaments (?), cosa que em sembla una mera maniobra per fer callar les veus que no entenen aquesta actuació.



Ja fa setmanes que miro d'explicar, sobretot als nostres amics espanyols d'aquí, que el centre polític català s'està movent cap a posicions més independentistes, i que Espanya no ho està veient. Els que no són espanyols, quan els explico què passa, de seguida diuen: però no seria més fàcil que Espanya estigués orgullosa de la diferència catalana i així no hi hauria tants independentistes? és una reflexió que a Espanya no existeix, però a mi, sincerament no em preocupa, sóc independentista, i com deia l'altre dia una amiga a Facebook, ara ja podem marxar, i que l'últim apagui el llum.

Avui escoltava El Matí de Catalunya Ràdio, com faig tot sovint aquests dies per estar al cas dels moviments polítics, i han entrevistat el director del Centre d'Estudis d'Opinió. M'he deprimit una mica perquè quan el Fuentes li ha preguntat si Catalunya és més de l'estelada, o de la Roja, ell ha dit, que mirant les xifres, de la Roja. I no sé si és que jo sóc optimista de naturalesa, o que aquest home és més aviat sociata (que tot pot ser), però he anat a fer un cop d'ull a les dades, i no he trobat això, la veritat!!

Amb quina de les següents frases se sent més identificat/ada? Em sento...

Només espanyol/a 7,6%
Més espanyol/a que català/ana 4,3 %
Tan espanyol/a com català/ana 42,2 %
Més català/ana que espanyol/a 26,5 %
Només català/ana 17,8 %

Pel que fa a les relacions entre Catalunya i Espanya, creu que Catalunya ha assolit...?

Massa autonomia 4,9 %
Un nivell suficient d’autonomia 29,9 %
Un nivell insuficient d’autonomia 60,5 %

En tot cas, com creu que hauria de ser aquesta relació? Creu que Catalunya hauria de ser...

Una regió d’Espanya 7,3 %
Una comunitat autònoma d’Espanya 35,2 %
Un estat dins una Espanya federal 31,2 %
Un estat independent 21,5 %

(cal dir que en aquest cas, el director del CEO ha dit que el 21% d'independentistes, després de la mani, pujarà fins un 28%-30%)


Bé, no vull atabalar amb més dades... només un apunt final, per a l'humor... l'altre dia vaig sentir que el Ribera, de C's, deia que el seu partit és d'esquerres, doncs atenció, perquè a la pregunta Vostè creu que C's és d'esquerres o de dretes, el 25% diuen que és de dretes, i el 14% d'extrema dreta. Només un 8% creuen que són d'esquerres, i un altre 8% de centre. Hehehe! això sí que és està a prop dels ciutadans!!!!

Bé, si algú es vol entretenir amb més consultes, és molt divertit això de les dades de què pensa la gent... no us ho perdeu: http://ceo.gencat.cat/ceop/AppJava/pages/home/fitxaEstudi.html?colId=2668&lastTitle=Bar%F2metre+d%27Opini%F3+Pol%EDtica+%28BOP%29.+2a+onada+2010

diumenge, 4 de juliol del 2010

D'excursió a Spreewald

Feia dies que la calor apretava i amb l'Arnau vam pensar que seria bo de fer una primera sortida de natura de les que a nosaltres ens agradaven, en aquesta ocasió pels voltants de Berlin. Vaig estar mirant per internet, i amb l'ajuda del meu professor d'alemany (un encant), vam pensar que l'Spreewald seria un bon destí per un dia excursionista. El Thomas em va deixar un mapa que tenia del lloc, i em va dir que és ideal emportar-s'hi les bicicletes, i després vam veure que només hi ha uns 100 quilòmestres de distància, per tant és una sortida ideal per un dia.

Spreewald és una reserva de la biosfera que transcorre al voltant d'un tram en què el riu Spree (el mateix que tenim aquí a Berlin) es transforma en aiguamolls. La zona està plena de canals i la gent del lloc té barquetes darrera de casa perquè al llarg de la història s'han desplaçat entre els pobles d'allà en barca tot sovint. Els pobles més importants de la zona on vam ser nosaltres són Lebenn i Lübbenau, però la zona és molt àmplia i ens han quedat moltes ganes de tornar-hi. Una de les altres característiques de Spreewald és que els seus habitants són una comunitat força peculiar. Força rural, tenen una llengua eslava pròpia, el sorbisch, que sembla que té el seu origen a l'Edat Mitjana, quan repobladors de l'est van arribar a la zona. Sembla que també tenen tradicions pròpies, i pel que vam poder veure els espàrrecs i els cogombres són els seus productes estrella, fins i tot en fan licor!
Doncs bé, la veritat és que no vam matinar massa perquè divendres al vespre vam sortir una mica... i vam fer, a més, una mica de voltar per arribar-hi, però cap al migdia ja érem a Lübbenau. Per cert, ja al camí d'anada, la primera sorpresa del dia, vam pujar a un autobús exprés per viatjar amb bicis! el dia que tinguem això nosaltres...



Un cop a Lübbenau vam demanar si hi havia algun lloc per banyar-nos (ahir va ser un dels dies més calorosos de l'any) i ens van ensenyar el camí per anar a un llac que era a uns 15 quilòmetres. Va ser l'excusa perfecta per fer una bona volta amb la bicicleta. La veritat és que el lloc era molt bonic, entre els camps sembrats, els bosquets, i els canals amb els seus pontets, la veritat és que vam tenir molt bona excursió. El llac va ser tota una descoberta: era com una platja, però amb una sorra molt fina, i una aigua molt clara i neta. A sobre, res de sal, ideal. Allà vam veure un tros del partit Alemanya Argentina i tot! no cal dir que els locals (allà érem els únics guiris) van tenir el dia perfecte!

L'excursió, a més, estava molt bé perquè vam passar per molts poblets petitets, amb les seves granges, les seves casetes... tot molt autèntic, la veritat.