Per desgràcia encara costa que els mitjans de comunicació ens fem ressò de tendències "alternatives" o minoritàries més enllà de veure-les com una anècdota, o una curiositat. La profunditat i el rigor en el tractament de qüestions importants, brilla, als mitjans majoritaris, per la seva absència, normalment. Temes com Bolonya, la situació política als diferents països de Sud Amèrica, la "pirateria" i els drets d'autor, o el desequilibri en el repartiment de la riquesa a nivell mundial són temes que massa sovint s'afusellen de les agències de notícies per manca de temps i d'interès. I si parlem d'algunes televisions que insultantment diuen que fan telenotícies quan es limiten a comentar de la manera més frívola possible seqüències d'imatges violentes, estranyes, còmiques i cridaneres, encara més.
Amb el tema del consum responsable, per exemple, ja no espero que es doni veu a documentals extremandament interessants com "Le monde selon Monsanto", o "la pesadilla de Darwin" en horari de màxima audiència, però sí que estaria bé que en un debat sobre la crisi, hi pogués haver un partidari del decreixement. I és que si sempre s'acusa la gent que discrepa del sistema de no tenir cap alternativa (i en part és una crítica encertada, al meu entendre), em sembla que amb el decreixement som, per primera vegada, davant d'una cosa que s'assembla molt a una alternativa real. No un "això no hem de seguir fent així" sinó més aviat un "potser hauríem de començar a fer les coses així".
El mundo según Monsanto from creperie.org on Vimeo.
Però bé, de tant en tant, hi ha excepcions. I aquí en tenim un parell. Aquest és un article de Nicolas Ridoux que es va poder llegir el març passat a El País, i que recomano per qui no sàpiga encara ben bé de què va això del decreixement. Per mi menys aclaridor és el vídeo de tv3 que ha passat aquesta setmana amb motiu de la crisi, tot i que és molt més del que havíem pogut veure fins ara.
Bé, si hem de fer justícia, també hem de dir que fa ja gairebé un any i mig, "la nostra", ja va donar veu, al 30 minuts, al decreixement, en aquest reportatge, tot i que encara com uns cosa molt nova, i no com una alternativa real, generadora de debat, en contraposició al sistema socio econòmic actual.
Sigui com sigui, esperem que poc a poc la teoria del decreixement sigui, com a mínim, una més a ser contemplada. I perquè això sigui possible, és imprescindible que els mitjans de comunicació la comencin a considerar com a tal. Per qui s'hagi quedat amb ganes, aquí va un documental molt bo (en 7 parts) que parla, precisament, del decreixement.
