Homenatge a Xesco Boix al Tradicionàrius

Ahir vaig tenir la sort d'assistir a l'homenatge que van fer a Xesco Boix al Tradicionàrius de Gràcia. Sabia que m'agradaria, però mai no vaig pensar que m'ho pogués passar tan bé i em pogués donar una injecció de felicitat tan gran. I és que la sala va quedar més que petita, i només hi faltava el foc de camp per acabar de fer ambient. Una barreja generacional molt interessant, ens vam fer un fart de cantar durant més de dues hores cançons d'abans i de sempre, cançons que no recordo quan vaig aprendre perquè segurament les vaig aprendre abans de tenir memòria... i que associo inevitablement a els meus pares cantant abans d'anar a dormir, als casets del cotxe de les excursions familiars, a les cançons que s'inventava la Marta quan només tenia 2 o 3 anys, a les tardes de guitarres a les colònies de La Ruca, a les eucaristies de la parròquia de Torxa...
i també em fan pensar en que algunes d'aquestes melodies ja les saben els nens i nenes del centre...
En tot cas, quedi fet també el meu petit homenatge a en Xesco Boix i a tota aquella gent que creu en la música com una eina educativa per ajudar a créixer els més petits, i els no tan petits.



I per qui s'hagi quedat amb ganes de més, no està gens malament aquest web dedicat a en Xesco i que té, entre d'altres coses, una agenda per seguir les pistes de més homenatges.

Esquí a Andorra i el ascensió al Pedraforca amb neu

Arriba el bon temps, i això no es pot deixar escapar... fa un parell de caps de setmana que podem gaudir d'un temps fantàstic, i no l'hem pas desaprofitat. Fa quinze dies vam ser esquiant a Andorra, i puc dir sense dubtar que és la vegada que he esquiat amb millor neu, i més bon temps. Aquí en veieu algunes mostres...



Amenitzar la sortida amb un bon sopar familiar a casa dels parents andorrans va ser la millor manera d'acabar el cap de setmana... llàstima de la marca de les ulleres!!
Aquest cap de setmana va ser força menys "pijo" però igual de divertit i emocionant. Jo no havia fet mai un cim amb neu, però com que sempre hi ha una primera vegada, em vaig calçar les botes i els paraneus, i cap al Pedraforca falta gent... llàstima d'haver-nos de llevar a les sis del matí... això de matinar, quan s'ha perdut el costum, encara costa més. Vam pujar-hi amb la secció de muntanya del Centre Excursionista, i ho vam fer pel cantó de Gósol. Les altres dues vegades que havia pujat el cim berguedà ho havia fet per Saldes, per tant la nova ruta, s'unia a l'alicient de la neu. El camí està perfectament marcat durant tot el trajecte, amb marques de PR, si no m'equivoco, i l'únic tros una mica lleig si hi ha neu és el de l'emforcadura, perquè fa molt pendent. Per sort, diumenge la neu era força tova, i et podies enfonsar amb facilitat, cosa que evitava relliscades perilloses. Bé, també deixo alguna fotografia, per fer una mica de dentetes al personal. I que no s'aturi aquest començament de primavera tan muntanyenc!!




Per sort també va fer molt bon dia, tot i que el fet de tenir els peus en fred tota l'estona, ajuda a fer-se passar la calor!!



Vam fer cim com estava previst, i a la baixada, la neu ja començava a fer xip-xop, o sigui que no ens vam entretenir massa per dinar, es clar que en Lluc ens va fer posar a tots els pèls de punta, tirant-se amb el trineu per baixades que anaven directes a Gósol...!



Finalment tot va sortir bé, llàstima que després d'això, tota la setmana que estic cruixida!! caldrà fer-homés sovint!