divendres, 23 de novembre de 2018

/BOTASIO/

L'Aniol té 4 anys i mig i avui ha escrit la seva primera paraula més enllà del seu nom, i ho ha fet per iniciativa pròpia.

Anàvem amb cotxe tornant de l'assaig de ball de gitanes, i l'Aniol ha dit que quan arribéssim a casa volia un paper en blanc perquè volia escriure. Pel camí anava preguntant alguna lletra que no recordava: "com és la /T/?", ha demanat.

En arribar a casa ha dit que necessitava un paper en blanc i unes tisores, i li he donat mentre la seva germana es banyava. Així estarà entretingut una estona, he pensat jo. Ha vingut al cap d'una estona amb un paper retallat on hi posava "/POTASO/". Li he dit que hi deia "POTASSÓ" perquè m'havia preguntat si la /o/ de camió i la /o/ d'Aniol eren la mateixa, i li havia dit que sí. M'ha dit que s'havia equivocat i hi ha afegit la "i". M'ha corregit: "potassió" ha llegit ell. Li he demanat si volia dir "votació" i m'ha dit que sí, i li he explicat la diferència entre la "/b/" i la "/p/".

Després de felicitar-lo per haver escrit tot sol la primera paraula, i haver-ne escollit una de tan difícil m'he quedat pensant una estona. Com se li deu haver acudit? he pensat jo. No és una paraula habitual a casa, i encara menys amb ell.

Al cap d'una estona li he anat a demanar per què havia triat aquella paraula i no em sabia respondre. Per entendre bé la seva edat i el seu punt maduratiu només un exemple. M'ha dit: "això és una endevinalla molt difícil". Li he preguntat si coneixia la paraula i m'ha dit que sí. Però què vol dir? li he dit. "Doncs votar" m'ha respost. "I què és votar?" li he repreguntat. I no deia res. I li he dit, però tu ho has vist alguna vegada? i m'ha dit que sí, que ens havia vist a nosaltres. Que era quan posàvem un paper amb un sí o amb un no. I li he dit "a una capsa?" i m'ha dit "no, a una urna". I sense jo dir res més, han vingut les preguntes: "mama, però els policies vestits de negre per què volien les urnes?" "per què volien agafar-les sense permís?". Li he dit que tot això com ho sabia, m'ha dit que una vegada havia vist a la tele un senyor a una finestra amb un micròfon avisant que venien els policies dolents, i que la gent no els donés les urnes.

Ha passat un any i aquest és el seu record d'uns fets que hem mirat d'evitar-los, amb respostes a l'alçada de la seva edat a les preguntes que plantegen. I malgrat tot, aquest és el seu context per a la paraula "
votació".


1 comentari:

Jordi GM ha dit...

Nosaltres, malgrat que tampoc hem amagat res, també hem intentat aillar-los, de les imatges cruel i de la confrontació "bons/dolents". Tot i això, em sembla que hi ha una mena de cicatriu col.lectiva que marcarà els que hem viscut l'1-O.

Mira que no saber què és una "BUTASIO"... 😜

Jordi

P. S. (M'ha encantat llegir-ho)