Les marques blanques de Bonpreu, una petita decepció

L'etiquetatge en català ja fa temps que és una quimera, i així trobar un producte etiquetat en la nostra llengua és més aviat una cosa curiosa o anecdòtica. Malgrat tot, quan vaig veure que el súper que teníem més a prop de la nostra nova casa era el Bonpreu, me'n vaig alegrar. Es tracta d'una empresa que em fa l'efecte de tenir una mica de consciència, si més no, lingüística. Ja n'havia sentit a parlar, la Plataforma per la Llengua els ha reconegut el mèrit en diverses ocasions, i només cal fer una ullada a la xarxa per veure com es destaca aquesta militància hestòica. I la veritat és que no vaig trigar gaire a confirmar-ho: no només la comunicació amb la clientela és sempre en català (tant pel que fa als dependents i dependentes com a la correspondència), sinó que a més a més, tots els productes de marca blanca estan etiquetats exclusivament en català. Em sembla que no m'equivoco gaire si dic que és un cas gairebé únic al mercat. Una altra virtut, al meu entendre, de la seva política empresarial, és la consciència ecològica: des de ja fa temps descompten el preu d'una bossa de plàstic del total si no en fas servir, i a més venen capses de cartró per endur-se les compres. També s'hi troben productes de comerç just i carn ecològica, coses totes dues que em sorprenen gratament i em fan estar contenta de comprar en aquest establiment.



Dit això, aquest matí sentia curiositat per saber quines empreses s'amaguen darrera les marques blanques (que utilitzem força a casa) de Bonpreu. Gràcies al blog de l'espai internet del Telenotícies de TV3, al qual estic subscrita i que trobo força interessant, he consultat la web de l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició que permet desemmascarar els productes "sense marca" dels súpers. He agafat de mostra 5 productes que tenia a la cuina, i he anat fent les comprovacions. Quina decepció, però, quan he constatat que dels 5 productes, només un el gestionava una empresa catalana. Es tracta d'un parell de bistecs envasats (que vam comprar abans de la remesa de carn ecològica de Cal Martí que per cert recomano) i que tenia al congelador. I més encara, es tracta, en realitat, de carn holandesa, de vedells holandesos, nascuts, crescuts i sacrificats a Holanda. Les altres marques, totes espanyoles. No hi tinc res en contra, de comprar productes a Espanya, però preferiria donar negoci a empreses catalanes, posats a triar. El brou el fan a Burgos, la farina de galeta a Urretxu, al País Basc, la llet, a Valladolid i el cacau en pols a Toledo.
Potser d'aquests productes no en fan, a Catalunya, o als Païos Catalans, però per una mera raó de proximitat, de despesa energètica... cal anar buscar tot això tan lluny? Bé, clarament no deixaré de comprar productes Bonpreu per això, però si a algú li interessa la meva opinió, com a clienta preferiria donar diners a empreses catalanes i no malgastar energia en portar els aliments de tan lluny. Senzillament, perquè no cal.